Moncada, Jesús, El Cafè de la Granota, Barcelona: Club Editor, 2024.
Jesús Moncada és un d’aquells pocs autors amb la difícil habilitat de fer d’allò local un fet
universal. La seva obra de creació (tres novel·les i tres reculls de contes) està ambientada al
seu poble natal, Mequinensa. Una localitat saragossana de la Franja de Ponent que es va veure
afectada per la construcció del pantà Riba-roja d’Ebre. Aquest fet va comportar
l’abandonament del poble i la reconstrucció del mateix en una població totalment nova al
costat del riu Segre. La necessitat de l’autor de construir la memòria d’aquest poble és una de
les constants tant de les seves novel·les com dels seus contes. Això ha fet de Mequinensa un
escenari literari universal que ha estat traduït a moltíssimes llengües i no s’hagi quedat només
en l’àmbit de l’espai catalanoparlant.
El Cafè de la Granota és una col·lecció de contes que estan ambientats al Poble Vell de
Mequinensa i són narrats des del Cafè de la Granota per part d’un narrador omniscient que a
partir dels contes ens fa conèixer tota una sèrie de singulars personatges i fets de la vila. Tot això
ho fa Moncada amb un humor molt fi que més d’una vegada fa brotar del lector la rialla, allò
tan difícil de fer amb l’escriptura i sovint tan poc valorat. Aquest humor l’utilitza l’autor per
fer crítica social de la qual són sovint objecte els poderosos. D’aquest forma els seus contes
evoquen la tragèdia del poble perdut, però no se centra només en aquest drama al recollir
altres aspectes de la vida social i comunitària de Mequinensa. Així, també utilitza la fantasia
(molt més present al primer llibre de contes, Històries de la mà esquerra) gairebé sempre en
aquests relats a partir de la presència de la mort. Aquesta utilització d’elements fantàstics
per explicar la realitat han fet que l’obra de Moncada hagi estat titllada a vegades amb el
desgastat apel·latiu de realisme màgic, en aquest cas català.
Per últim, caldria destacar la utilització de la llengua per part de Jesús Montcada tant en
aquests contes com en tota la seva obrar. L’autor sempre va destacar pel seu minuciós
treball a l’hora d’escriure, per saber trobar sempre la paraula i la construcció exacta, adornada
i precisa. I ho va fer amb el català de la Franja, ple de modismes que per lectors d’altres
territoris encara fa més atractiva i exigent la lectura.
Tot un clàssic contemporani català. No us el perdeu!