Ubicat al nord-est de Sant Cugat del Vallès, concretament a la confluència de les avingudes de la Via Augusta, d’Europa i de la Guinardera (Lat. 41.485048421045, Long. 2.056501632484), va ser creat de forma artificial el 1992 com a part del parc empresarial que avui dia l’envolta. S’hi pot accedir en cotxe des de la C16…
Molts coneixen les tàperes ―«alcaparras» en castellà― conservades en vinagre dins pots. Es compren als supermercats. Menys coneguts són els fruits de la taperera, les anomenades taperoles ― «alcaparrones» en castellà―. I segurament ben pocs coneixen on trobar a Collserola la mata que les produeix. De fet, hi ha dues varietats de la planta, una…
L’actual estany dels Alous s’ubica a uns 100 m sobre el nivell del mar, a 1 km al SE de l’estació de Rubí-Centre o a uns 200 m al Sud dels tallers dels Ferrocarrils de la Generalitat; i a uns 100 m al NO de l’autopista AP-7. A peu o en bicicleta s’hi pot accedir…
A Catalunya, a més d’uns 8 topònims amb el mot Marfull, hi ha unes 112 persones amb aquest cognom (40 a Barcelona). El marfull és un arbust típicament mediterrani associat a l’alzinar. Tolera gelades fins a 10 °C negatius i resisteix molt la sequera. Viu millor sobre sòls profunds no massa assolellats, però és capaç de…
Es veu que l’espècie es va originar a Corea. Precisament en aquest país és símbol de bona sort i felicitat. Després va passar a la península Kamtxatka i més endavant s’estengué cap a l’Est fins a Amèrica i cap a l’Oest fins a tota l’Europa temperada. Essent tan extensa aquesta àrea, és normal que s’hagin…
El roldor és un arbust de 2-3 metres d’alçada, sense pèls ni espines, amb branques una mica quadrades i d’escorça grisenca. Les fulles són oposades o verticil·lades, oval-lanceolades, de marge llis, i amb 3 nervis normalment ben marcats. Les flors són de simetria regular, polígames, verdoses, petites, en raïms erectes, axil·lars i terminals. El calze…
Dels vivers Els Tres Turons, de Castellar del Vallès, salzes, freixes, saüquers, avellaners i sanguinyols varen ser plantats aquest octubre per una colla de voluntaris a les ribes de la riera de Vallvidrera a la zona de Can Planes (Molins de Rei). L’equip era dirigit per en Jordi Roca, de la Societat Catalana d’Herpetologia. Mentre…
Els rats-penats o quiròpters són mamífers voladors i compten al món amb unes 1400 espècies; és a dir, amb una de cada quatre espècies de mamífers. A Catalunya actualment només se’n troben 30 espècies. A Collserola, segons ratpenats.org, podríem trobar-n’hi 9: Diuen que un ratpenat va desvetllar el rei en Jaume I, qui era dormint…
La Generalitat ha confirmat aquesta setmana dos casos de pesta porcina africana (PPA) en senglars trobats morts al Parc Natural de la Serra de Collserola. Són els primers positius detectats a Catalunya des de 1994 i s’ha activat el protocol europeu de vigilància i contenció. Les autoritats sanitàries subratllen que la malaltia no afecta els…
Normalment, forma una massa densa o bardissa; ja sigui sol ja sigui acompanyat d’altres plantes espinoses (aranyoners, arç blanc, rosers) o no espinoses (ridorta, roldor, sanguinori, heura, falguera). És clar que per sobreviure l’esbarzer ha optat per l’estratègia de fer mal (amb els agullons) i també per la de reproduir-se formant una massa impenetrable. Hi…
«La ginesta altra vegada,la ginesta amb tanta olor,és la meva enamoradaque ve al temps de la calor.Per a fer-li una abraçadahe pujat dalt del serrat:de la primera besadam’ha deixat tot perfumat».JOAN MARAGALL USOS NO MEDICINALS Les branques de la ginesta s’empren per fer escombres, petits cistells, cordills improvisats (i fins fil de cosir), o per…
Per què en un lloc hi ha els éssers vius que hi ha? La resposta curta és perquè les condicions ambientals, l’evolució i la història geològica del lloc ho han permès. Ara bé, aquesta explicació aparentment senzilla amaga una gran complexitat. Els factors no viusCollserola és una serra prelitoral situada rere el pla de Barcelona.…
L’evidència científica sobre el canvi climàtic és aclaparadora. Els estudis palesen que són les activitats humanes, especialment la crema de combustibles fòssils i la desforestació, les que han alterat i continuen alterant l’equilibri climàtic del planeta. Davant del repte inqüestionable, les organitzacions científiques monitoritzen i modelen els efectes del canvi climàtic sobre la biosfera i…
Fa uns anys una amiga mexicana em va dir que duria cap aquí la cotxinilla de les figues de moro. El tint de l’animal es podria aprofitar també aquí per a alimentació i medicaments. També deia que duria les cuques de llum voladores de Mèxic. Casualitat o no, ara les dues bestioles ja són a…
Amb els vents de la passada tardor molts arbres dels nostres boscos, afectats per la sequera, van caure. Al costat del Centre Cívic una alzina va tombar-se aparatosament i els bombers van venir a tallar-la perquè s’hi pogués transitar. Les alzines del viver de Can PujadesEls boscos de Collserola estan plens d’alzines. A l’antic viver…
TEORIA INVERSEMBLANT: Alguns creuen que «Vallvidrera» ve de l’abundància de la planta a la contrada. USOS NO MEDICINALS: L’aigua de bullir la planta, per aigualir la llet/ Les fulles, per netejar els vidres o elsestris d’aram/ La cendra, rica en nitrat potàssic, per afegir al vidre fos i millorar-ne la qualitat/ La planta, per fer…
Calamintha officinalis Moench. subsp. ascendens (Jordan) G. Mateo Sanz Quan les peces d’una bota de vi no acaben d’encaixar, es renta per dins amb una infusió de la planta. D’aquí li ve el nom de «rementerola», perquè fa botir la fusta i fa que encaixin les peces i la bota torni a ser estanca. Hi…
Edward Osborne (E. O.) Wilson (1929 – 2021), el major expert mundial en formigues omirmecòleg, pare de la sociobiologia i creador del mot «biodiversitat», el dimecres 14 denovembre de 2007 donà una conferència en un anglès molt entenedor a CosmoCaixa a les 19.30h. El to des de bon començament va ser d’allò més distès. Xavier…
«Li ho prohibeixo que estudiï els roures de Collserola» ORIOL DE BOLÒS Si la medicina no és una ciència exacta, l’estudi botànic dels roures la supera moltíssim en inexactitud. Sobre un mateix exemplar diversos botànics han vessat opinions divergents, totes amb una base creïble; però sovint ben contraposades. Sempre hauria de ser primordial examinar al…
Pots la primera part, aquí, i la segona, aquí! Guineu: ganyita, tauteja ― [Anar brut com una guilla/ Quan la guineu no les pot haver,diu que són massa verdes]Llop: udola, ganyola ― [Ésser a la boca del llop/ Fills i filles: llops i guilles/ A llopdorment no li entres res en dent/ Al llop flac…
Pots la segona part, aquí, i la tercera, aquí! Si canta un ocell, hi ha gaudi novell; si mira i em fuig, l’amor és enuig Josep Carner Abella i borinot: zumzegen, bornegen ― [Fer com l’abella, que du la mel a la boca iel fibló al darrere/ Els borinots negres duen bona sort, els rossos…
Pots la primera part, aquí, i la tercera, aquí! Germà llop, tu que vius al bosc i en la soledat,ensenya’m a ser fort com tu. Sant Francesc D’assís Gall: Canta. Costar més el farciment que el gall / No cantar ni gall ni gallina / Posar-se com un gall de panses {enrabiar-se molt} / Quan…
Les orenetes i els falciots són, com deia Sagarra, la gran joia del nostre cel blau. El nom científic del falciot està relacionat amb la seva discapacitat per caminar: deriva del grec «sense potes». Les cries surten del niu volant, o bé cauen a terra i hi romanen invàlides. Allí poden aguantar, molt i molt…
Del gènere Cistus a Collserola hi trobem tres espècies molt comunes: Cistus salviifolius (estepa borrera), Cistus albidus (estepa blanca) i Cistus monspeliensis (estepa negra). A més, també hi ha exemplars d’espècies més rares i alguns híbrids molt i molt escadussers. Hi ha dues estepes que fan molta olor. L’estepa grossa (Cistus ladanifer) té les fulles…
El garrofer està tan adaptat a la sequera que respira per les arrels. És dels pocs vegetals que hi té estomes. A les arrels hi té també endomicorrizes i bacteris nitrificants. El garrofer és un arbre molt cultivat a la conca mediterrània. No se sap del cert d’on és originari. Potser de Palestina, Líbia i…