Ubicat al nord-est de Sant Cugat del Vallès, concretament a la confluència de les avingudes de la Via Augusta, d’Europa i de la Guinardera (Lat. 41.485048421045, Long. 2.056501632484), va ser creat de forma artificial el 1992 com a part del parc empresarial que avui dia l’envolta. S’hi pot accedir en cotxe des de la C16 agafant la sortida Sant Cugat-Nord i després de la segona rotonda cap a ponent desviar-se pel vial lateral que baixa directa a l’aparcament amb ombra. També es pot aparcar darrere o dins el centre comercial que hi ha al final de la carretera de Rubí abans de travessar l’autopista AP-7. Des de darrere l’aparcament hi ha una mena de carril bici que du per l’ombra directament al gran roure vora l’Estany.
La cubeta rep aigua del torrent de la Guinardera, que neix al vessant sud de la Serra de Galliners, i també de bombeig artificial. Si bé durant dues dècades va ser un espai poc conservat i força oblidat, el 2018 es va iniciar un projecte de restauració i renaturalització de l’estany, que ha permès que avui dia sigui un espai plenament funcional en l’àmbit ecològic. Una part de l’espai forma part de la xarxa urbana d’ús lúdic i té camí de passejada i zones de descans, però la riba oriental de l’estany és d’accés restringit per tal que funcioni com a reserva de fauna. Així mateix, s’han instal·lat illes flotants vegetades a la massa d’aigua per tal que funcionin com a espai de nidificació i descans per a la fauna i s’ha revegetat la zona amb espècies autòctones pròpies d’ambients aquàtics, com els lliris (Iris sp.), els càrex (Carex sp.), els joncs (Scripus sp.), la boga (Thypha sp.) i els tapaculs (Lythrum salicaria). Una altra mesura de gestió que s’hi duu a terme per tal d’augmentar la biodiversitat és la sega diferenciada, que consisteix a segar determinades zones de pas però no fer-ho en altres punts. D’aquesta manera es permet el desenvolupament complet del cicle biològic vegetal que comprèn la floració i la fructificació, que estan directament relacionats amb les poblacions d’insectes pol·linitzadors i amb la mateixa reproducció de les espècies vegetals.
Fruit de les actuacions dutes a terme, en els darrers anys s’hi ha observat un augment de les espècies animals citades al lloc. L’espai acull tant espècies residents que hi són durant tot l’any com també espècies migradores i hivernants. En aquest sentit, s’hi han citat fins al moment més de 100 espècies d’ocells i 12 d’odonats (libèl·lules i espiadimonis), que tenen un alt valor com a bioindicadors. Pel que fa als ocells, l’Estany té una grandíssima importància com a parada migratòria i zona d’hivernada i s’hi han detectat recentment espècies poc abundants a la zona com el xibec (Netta rufina), l’agró roig (Ardea purpurea), la xivita comuna (Tringa ochropus), la valona (Tringa glareola) i el rascló (Rallus aquaticus).
L’Estany és també punt d’alimentació i abeurament de ratpenats (pipistrel·la nana, pipistrel·la comuna, pipistrel·la de vores clares, etc.) i ocells (falciot negre, oreneta comuna, oreneta cuablanca, roquerol, ballester, etc.), tots ells depredadors d’insectes com els mosquits, per exemple. Així mateix, des del tancament d’accés a la part est de l’estany que redueix les pertorbacions d’origen antròpic, durant l’hivern s’hi ha establert un dormidor d’ardeids, on es reuneixen cada nit més d’una vintena d’esplugabous (Ardea ibis) i diversos bernats pescaires (Ardea cinerea), així com corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo). S’hi alimenten, entre d’altres, de l’única espècie d’amfibi que hi habita, la granota verda (Pelophylax perezi).
Malauradament, continua sent un punt on alguns ciutadans alliberen espècies domèstiques, com l’ànec collverd domèstic (Anas platyrhynchos var. domestica), l’ànec mut (Cairina moschata var. domestica) i conills de granja. Cal recordar que aquestes accions generen un impacte negatiu als ecosistemes, com és la hibridació amb les espècies comunes, l’alteració de comportament, l’eutrofització de l’entorn i potencialment la transmissió de malalties zoonòtiques. Així mateix, s’hi aboquen regularment espècies exòtiques invasores, tant peixos com la gambúsia (Gambusia holbrooki) com rèptils com les tortugues d’aigua americanes i asiàtiques: només a l’estany de la Guinardera, se n’han citat fins a 11 espècies diferents, entre d’altres, la tortuga de Florida (Trachemys scripta ssp.) Les espècies invasores alteren greument l’ecosistema, depreden i desplacen les autòctones i provoquen l’eutrofització de la columna d’aigua. A això se li suma el fet que sovint hi ha visitants que alimenten la fauna de l’estany, fet que encara agreuja més el problema anterior i causa greus disfuncions de salut i de comportament als animals. Cal recordar que tant l’alliberament de fauna domèstica, exòtica i invasora com donar menjar als animals (salvatges i d’origen domèstic) presents a l’Estany està prohibit, tal com indiquen els diferents rètols presents al lloc.
Enric Ortega Gonzàlez (Col·legi de Biòlegs de Catalunya col. 22482-C)
