Banner de la revista amb el perfil de Collserola
Recreació hipotètica de dues cases a la Penya del Moro de Sant Just Desvern, Collserola

Arqueologia vora Vallvidrera

—

per

Alexis Rosell

a

Comparteix-ho

L’edat del coure (o eneolític, o calcolític) va ser el període de transició entre l’edat de pedra o neolític i l’edat del bronze. Es feien ja estris de coure, primer a còpia d’anar picant el metall o després ja fonent-lo. Això no obstava al fet que continuessin fent servir algunes peces de sílex. El progrés de l’agricultura permetia la fundació de poblacions i els diferents estatus socials. Al Sud del cim del Turó de la Torre Negra de Sant Cugat, a la cota de 175 m, hi ha una cova o galeria petita que es feia servir d’enterrament. Actualment, l’entrada superior està tancada per una tapa metàl·lica amb cadenat. Allí s’hi trobà un crani d’una persona de 25 a 30 anys que ara està dipositat al museu Arqueològic de Barcelona. Té un tumor o osteoma benigne o poc maligne, eburni esponjós, d’uns 9 × 15 mm, amb base d’implantació parietal. Un altre crani d’allí corresponia a un jove d’uns divuit anys que tenia múltiples marques de cauteritzacions dèrmiques. I a la base de la galeria hi ha restes de peces de dentadura encara força ben conservades enterrades a l’argila.

Foto: Osteoma a crani a la cova de la Torre Negra

L’any 1921, per la construcció de la via dels «Ferrocarriles de Cataluña», es va realitzar una profunda rasa des de l’actual estació cap a l’avinguda Arraona. En aquesta rasa van aparèixer a uns dos metres de profunditat unes cent tombes, restes de ceràmica petita o mitjana de poca qualitat artística, ganivets i puntes de sílex, petxines foradades, làmines en sílex melat, destrals de materials diversos, molins de granit, punxons i espàtules d’os, i petites denes discoidals de variscita. Els materials van ser ingressats al Museu Arqueològic de Barcelona. Aquest jaciment d’unes 20 Ha, anomenat “Bòbila Madurell-Serrat de Can Feu”, és considerat el jaciment neolític més gran de la Mediterrània Occidental, amb una ocupació humana al llarg de prop de tres mil anys, sobretot al neolític cardial, fa 4.500 anys. Altres ocupacions allí van ser a l’edat del bronze i a la primera edat del ferro, i després pels ibers, els romans i els medievals. De l’època neolítica s’hi trobaren cranis similars als dels khoisànids (ètnia sud-africana que parla amb sons com espetecs) amb marques de trepanació no exitosa i alguns amb marques de meningiomes.

Al Museu de Ca n’Ametller de Molins de Rei hi ha unes vitrines amb part de les restes de les troballes de la Cova de l’Or (Santa Creu de l’Olorda), des del neolític cardial a l’edat del bronze i del ferro. La major part dels materials ceràmics i de sílex es trobaren a la plataforma sobre la cavitat. A més, al museu municipal del carrer Pintor Fortuny de la mateixa població s’hi pot veure la col·lecció donada per l’industrial Samaranch. Comprèn valuoses restes arqueològiques del Baix Llobregat, des d’objectes Neandertals trobats vora la masia de Ca n’Albareda (terme de Sant Feliu), la resta de material de la Cova de l’Or, ceràmica ibèrica del Puig d’Olorda, de la plaça de les Bruixes i de Can Tintorer (de Rubí), i vasos bicònics funeraris de l’edat del ferro; a més d’estris i objectes decoratius de diverses èpoques.

Vas bicònic funerari de l’edat del ferro, trobat a Pallejà (del museu de Molins de Rei)

El poblat iber de la Penya del Moro era dels segles VI a IV aC, a Sant Just Desvern. Es podien visitar les restes a cel obert, abans de la PPA. També a Sant Just, sota els vivers Isart, es varen descobrir uns sepulcres en fossa neolítics; i un fons de cabana de l’edat del bronze (800 aC) a Can Cortés. A Ca n’Oliver, a Cerdanyola, al costat de les restes arqueològiques del poblat iber, hi ha tot un museu dedicat a les troballes―tancat ara per culpa de la PPA―. A Can Miano, sota ca n’Albareda, s’han trobat diverses sitges també de l’època ibèrica. Hi ha altres restes ibèriques esgarriades mal conservades o desaparegudes: Turó de Montcada, el Putxet, Turó de la Rovira, Santa Maria de Campanyà (Sant Cugat), can Fatjó (Rubí), forn ibèric de Sant Adjutori (Sant Cugat)… Les restes romanes donarien tema per a un altre article. Més informació aquí.

Restes trobades a la Cova de l’Or

I tot això deixant a part les restes paleontològiques d’animals com els rinoceronts i mamuts trobats a Pedralbes o els simis de Can Poncic de Sant Quirze del Vallès (Hispanopithecus crusafonti) que alguns encara imaginem bevent aigua del rierol fent servir ràpidament i àgil la mà com a cullera.