Normalment, forma una massa densa o bardissa; ja sigui sol ja sigui acompanyat d’altres plantes espinoses (aranyoners, arç blanc, rosers) o no espinoses (ridorta, roldor, sanguinori, heura, falguera). És clar que per sobreviure l’esbarzer ha optat per l’estratègia de fer mal (amb els agullons) i també per la de reproduir-se formant una massa impenetrable. Hi ha espècies similars que no formen masses tan denses (Rubus canescens, de fulles peludes blanquinoses) o fins i tot masses baixes i sense agullons (Rubus saxatilis, als marges dels fons d’algunes valls del Pirineu). La llegenda assegura que més avall de Sant Medir el bisbe Sever fugia cap a Sant Cugat i va poder amagar-se dins una massa d’esbarzers que en adonar-se de la seva santedat van encongir les punxes perquè no es ferís. I així els soldats romans no varen passar de llarg sense trobar-lo. Els de Can Jané així ho expliquen. Però al voltant de la font de Sant Sever no hi he vist mai cap esbarzer sense punxes. En Cisco Tomàs sí que en va veure un a Can Llevallol i els Sangrà li deien que l’havien agafat d’aquella font. Ara se’n poden comprar d’esbarzers sense punxes als gardens. Les esgarrinxades per esbarzers són inoblidables, sobretot quan provoquen hemorràgies. L’estassabarders és un pal molt llarg amb una falç a la punta. A poc a poc ens ajuda a eliminar part de la massa d’esbarzerada.
Somniar estar atrapat dins una bardissera significa que s’està en una situació enutjosa a la vida real. I somniar amb mores significa sofriments i ferides, o notícia d’una mort a la vida real.
Per eliminar berrugues es pot agafar un llimac i clavar-li un agulló d’esbarzer per acabar llençant-lo dins una bardissa, sense mirar-hi més. Es diu que, si s’estassen les bardisses el 24 d’agost (diada de la decapitació de sant Joan Baptista), l’any vinent no tornaran a créixer.
Preparada la planta com a flor de Bach reforça el sentiment de patriotisme, d’arrelament al país, en especial quan no s’estan obtenint resultats en la feina. També ajuda a interpretar millor els somnis.
A més de ser una planta que ens pot fer mal, té nombroses virtuts medicinals i elements amb cura. L’aigua de bullir l’arrel pot curar les ferides. Els brotets tendres, comestibles crus, ajuden a la digestió i a nombrosos trastorns. El destil·lat de les branques florides va bé contra el mal de cap i la conjuntivitis.
Les flors, contra la diarrea. Les fulles seques triturades s’han arribat a fumar. L’aigua de bullir-les convé als ancians amb diarrea o altres trastorns digestius i urinaris. La mel que les abelles fan amb el seu nèctar és digestiva i diürètica. Contra l’anèmia i la depressió caldria prendre una culleradeta en un got d’aigua del vinagre de mores que es prepara macerant-les primer en el vinagre i després afegint-hi sucre 1/3 i bullint la barreja 5 minuts perquè es conservi. De les mores se’n fa confitura, conservada al bany-maria, i licor (de maceració en ginebra o licor d’anís). Fer-se un bon tip de mores diuen que cura les hemorroides i convé als qui pateixen de tuberculosi. Contra les picades de serps caldria prendre’n i aplicar-ne a la ferida també. Finalment, recordem que amb les tiges pelades se’n poden fer cistells.
Dioscòrides (segle I) tenia la planta per astringent. Segons ell es tenyien les canes amb l’aigua de bullir les tiges; i bevent-la s’atura la menorràgia; també aquesta aigua és adient contra la inflamació provocada per la picada d’escorpí. Les fulles capolades reforcen les genives i curen les aftes; i en emplastre aturen les herpes, curen les descamacions al cap, el prolapse dels ulls, les galindons i les hemorroides.