En aquest Ex-Libris us vull parlar del primer llibre que em vaig llegir durant el període del confinament, aquell episodi del qual havíem d’aprendre tant i sembla que no ha estat així. Però tenir entre mans aquest text durant aquells estranys dies del 2020 em va servir per passar unes molt bones estones al combinar la seva lectura i escoltar algunes de les músiques de les quals parla el llibre. I confesso, també ballar-les.
L’autor ens porta per un recorregut molt exhaustiu per aquesta música jamaicana: des dels seus orígens en els ritmes africans, passant per l’ska, el rocksteady, el dub, el dancehall fins al mestissatge actual amb les anomenades músiques urbanes. Però no tot és música en aquest llibre. Com no pot ser d’una altra forma parlant del reggae, ens explica l’íntima relació del rastafarisme amb aquest gènere musical (i no sempre des de la vessant espiritual, també des de les seves profundes arrels anti-sistema). I no podia faltar la relació amb el consum de la marihuana com a part de la litúrgia que acompanya els ritmes compassats d’aquesta música.
Una de les claus que desvetlla el llibre és com el reggae es converteix a partir d’un fet local propi de l’illa caribenya en un esdeveniment global a partir de la migració jamaicana a Gran Bretanya on proliferaran multituds de discogràfiques i enregistraments que el fan popular entre els joves dels 60’s als 80’s. L’èxit comercial sobretot de Bob Marley, l’interès dels mods, els skinheads i després dels punks així com l’apropament de músics com els Clash, els Rolling Stones o els primers Police fan d’altaveu per tal que s’escampi el fenomen per arreu. El reggae també es converteix en la banda sonora de moltes revoltes racials i d’expressió del descontentament juvenil als carrers de Londres i moltes ciutats del nord global.
Bass Culture ens narra com aquesta música no ha parat d’evolucionar i barrejar-se amb altres ritmes per continuar sent un gènere amb moltíssims seguidors que no obliden la vessant social i contestatària del reggae. Els amants d’aquesta música sempre han volgut fer complir aquella frase atribuïda a la gran pensadora anarquista i feminista Emma Goldman que diu “Si no puc ballar no vull ser part de la teva revolució”.
Bradley, Lloyd. Bass Culture. La historia del reggae, Boadilla del Monte: Acuarela Libros, 2014. Traducció de Tomás Cobos.
