Des de la Drecera es va convocar, dimecres 17 de setembre, a totes les entitats i/o veïnes interessades a aparèixer a la tercera assemblea de la drecera, un espai obert a la participació de tothom, entitats i particulars, també la gent menor de 60 anys!
Per a qui no li soni el nom, la Drecera és la comunitat urbana de Sarrià i Vallvidrera, un projecte de col·laboració público-comunitària que intenta esdevenir espai de coordinació, trobada i enxarxament de les entitats i les forces vives d’un territori amb voluntat de generar sinergies que ampliïn els béns i les xarxes comunals i comunitàries existents. Impulsat amb diners públics, s’emmarca dins el projecte i subvencions «Comunalitats Urbanes» del Departament d’Economia i Treball de la Generalitat de Catalunya, i aquest és el quart any del programa, i el segon de la Drecera.
L’assemblea va esdevenir un espai de revisió de la feina feta. L’organització es va encarregar de fer un repàs del seu any i mig de vida. El missatge de l’organització va ser optimista: S’han fet les coses bé, els indicadors puntegen bé, els requisits de la subvenció estan més que assolits. La Drecera treia pit explicant tots els projectes que s’han fet al llarg d’aquest temps. Amb el mateix optimisme s’anunciava que es vol demanar l’ampliació del programa per dos anys més amb la idea de donar continuïtat a tota la feina feta, aprofitar els aprenentatges adquirits i amortitzar les inèrcies vençudes en aquest primer any i mig.
Entre bastidors aquest optimisme es matisa una mica: La valoració general és positiva, sí, però també és cert que ha costat posar a caminar la idea. Un concepte nou, la comunalitat, i una escala de coordinació desconeguda, han generat reticències, diàlegs a vegades complicats, i fins i tot alguna pica baralla. Per altra banda, res nou dins del món associatiu! En qualsevol cas, sembla que la Drecera, i si no s’hi oposen des de la Generalitat, ha vingut per quedar-se un parell d’anys més.
Entre els projectes que s’expliquen a l’assemblea, crec que me’n surten uns 10, m’agradaria destacar-ne els següents:
- Vespa velutina: Després de l’aparició al voltant de Collserola d’una nova espècie invasora, la vespa asiàtica, que ha posat en escac les poblacions d’abelles i vespes locals, la societat collserolesa s’ha organitzat per tirar endavant un programa pilot de control de població amb trampes, químics i gestió comunitària. Enguany sembla que han capturat més de 5.000 abelles reines! Ara multipliqueu això per les 2.000 o 3.000 vespes que habiten cada rusc i feu comptes.
- Prescripció social: Després de les diagnosis de salut comunitària realitzades, tant a Sarrià com als barris de muntanya durant els anys 2020 i 2022, es disposa d’una radiografia precisa dels problemes de salut i els seus determinants socials i comunitaris. Amb aquest coneixement a la mà s’està desenvolupant el programa de prescripció social en un intent d’oferir una sanitat més holística que eviti la sobremedicalització del malestar: Esport, enxarxament, participació i comunitat poden ajudar a millorar problemes de salut mental o la soledat no desitjada.
- Xarxa de treball: Sarrià és el districte urbà amb una major densitat de centres educatius d’Europa, i segurament un dels ecosistemes educatius més elitistes. Vull fer menció d’aquest projecte perquè és un dels que han presentat dades més sorprenents: Al voltant de 70 ofertes de feina i al voltant de 30 insercions laborals dutes a terme. El secret, segons m’expliquen, patejar molt, trucar aquí i allà, insistir. Un moviment que m’ha semblat molt intel·ligent és aprofitar l’ecosistema de centres educatius i el seu contacte amb el món empresarial per intentar redirigir alguna de les oportunitats que es mouen per allà cap al món comunitari, així com generar sinergies a nivell d’oferta de formacions.
- Borsa d’habitatge: Per a gent com jo, els barris de muntanya s’estan convertint en un entorn molt hostil on projectar una vida a llarg termini, i el motiu principal és el preu inassumible de l’habitatge. Des de la Drecera s’està intentant tirar endavant una borsa que posi en contacte llogaters i propietaris amb ganes de bastir canals de contacte que no passin pel mercat. Pel que sembla, tenen a persones interessades a llogar, però els falten propietaris. Serà possible trobar propietaris disposats a renunciar als rendiments que promet el mercat? És possible resoldre el problema de l’habitatge amb estratègies de concertació social? No ho tinc clar. Si més no, el projecte intenta redreçar un dels problemes més greus que tenim al nostre voltant, i això és digne de menció.
Per acabar, i en paraules de l’organització, el disseny i redacció del projecte que es vol presentar per a l’ampliació de la subvenció és de caràcter continuista amb la feina feta, així que ja sabeu, si us sembla interessant algun d’aquests projectes només heu d’apropar-vos al Mercat, entitat impulsora de la Drecera, perquè us donin les credencials pertinents.