Els darrers mesos han tornat a posar sobre la taula una sensació massa coneguda al nostre barri: la manca de resposta clara, dialogada i decidida de l’Ajuntament davant problemes estructurals que afecten el dia a dia del veïnat de Vallvidrera.
En l’àmbit de la mobilitat, el cas de la parada del bus 111 n’és un exemple paradigmàtic. El seu trasllat recent resol parcialment un dels problemes existents: evita que les persones que esperen el bus col·lapsin completament la vorera, obligant vianants a baixar a la calçada per poder passar. Aquesta millora, però, és insuficient. El canvi no resol el problema principal: la parada continua situada en una corba, fet que fa que els avançaments al bus segueixin produint-se, amb el risc evident que això comporta per a les persones que circulen pel carril contrari, especialment ciclistes.
L’Associació de Veïns volem deixar-ho ben clar: aquesta no és la solució que esperàvem. Després de gairebé un any des que vam alertar d’aquesta situació en un Consell de Barri, de mesos sol·licitant reunions per ser informats i escoltats en el procés de recerca d’una solució adequada, i davant la manca total de resposta per part de l’Ajuntament, el resultat final és profundament decebedor. Actuar a pedaços no és la manera de garantir la seguretat ni de generar confiança.
En aquest context, l’anunci de la futura elaboració de plans de mobilitat per als barris de muntanya obre una finestra d’oportunitat. Som conscients que aquests plans encara no s’han licitat i que el procés tot just ha de començar, però és precisament per això que reclamem que es facin bé: amb diagnòstics sòlids, amb participació veïnal real i amb la voluntat de millorar la connectivitat efectiva entre Vallvidrera, Tibidabo i les Planes. L’Associació de Veïns hi volem confiar, però l’experiència ens obliga a mantenir una actitud vigilant i exigent.
La mateixa sensació de manca de diàleg i transparència es repeteix en l’àmbit dels equipaments, especialment pel que fa al projecte d’ampliació de la biblioteca. Més enllà de l’anunci d’una inversió important, no s’han explicat ni les motivacions de fons del projecte, ni els usos previstos, ni la manera com es vol desenvolupar. Les formes utilitzades fins ara, allunyades del debat amb el barri, generen desconcert i malestar, i no responen a la manera com entenem que s’haurien de construir els projectes que afecten espais clau de la vida comunitària.
En canvi, hi ha un àmbit on, amb totes les precaucions necessàries, sorgeixen elements d’esperança: el futur de la Buenos Aires. Actualment, l’Ajuntament i l’antiga propietat es troben en una fase de negociació sobre la quantia de la indemnització derivada de l’expropiació. Aquest fet és rellevant perquè, en avançar per una via negociada, els usos inicialment fixats en el procés d’expropiació deixen de ser rígids. Això obre la porta a replantejar el futur d’aquest espai i permet tornar a imaginar —encara que amb prudència— un acostament a la idea que molts veïns i veïnes han defensat des del principi: que Buenos Aires pugui acollir habitatge per al barri, responent a una necessitat real i urgent.
Caldrà seguir molt de prop com evoluciona aquesta negociació i no donar res per fet. Però també és important reconèixer quan s’obren escenaris que permeten pensar en solucions més alineades amb les necessitats del veïnat.
L’Associació de Veïns continuarem informant, reivindicant diàleg i defensant que Vallvidrera mereix polítiques pensades amb rigor, escolta i visió de futur.
Si encara no ho ets, fes-te de l’Associació de Veïns aquí!
