La darrera resolució judicial dona la raó a l’Església i a la promotora hotelera i deixa en suspens el projecte municipal per convertir l’edifici en equipament públic
El conflicte urbanístic i judicial s’allargassa des de fa més d’una dècada i manté tancat un edifici clau per a la memòria col·lectiva i la vida comunitària de Vallvidrera
La Casa Buenos Aires, un dels edificis més emblemàtics de Vallvidrera tant per la seva arquitectura com per la seva història, torna a quedar atrapada enmig d’un enfrontament judicial i urbanístic que sembla no tenir fi. Un jutjat contenciós administratiu ha anul·lat per segona vegada el procediment d’expropiació que havia impulsat l’Ajuntament de Barcelona, així com la declaració d’interès cultural que es va aprovar per protegir l’immoble del seu enderrocament.
La resolució dona la raó als antics propietaris, la congregació dels Pares Paüls, i a la promotora hotelera London Private Company, que fa anys que tenen la intenció de convertir l’edifici en un hotel de luxe. Segons la sentència, la llicència d’obres que van sol·licitar estava ajustada a la normativa vigent en aquell moment i, per tant, les decisions municipals que la van frenar no es van fer correctament.
L’Ajuntament, però, ja ha anunciat que recorrerà contra la sentència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Fonts municipals recorden que aquest any es va aprovar una nova modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que qualifica la finca com a equipament públic, i que això permetria mantenir viu el projecte d’expropiació malgrat la decisió judicial.
Una lluita veïnal incansable
La Casa Buenos Aires va tancar portes com a residència d’avis el 2012 i, des d’aleshores, el seu futur és motiu de conflicte. El 2019, davant l’amenaça d’enderroc, un grup de joves, amb el suport de bona part del veïnat, en va ocupar l’edifici i el va convertir en espai comunitari referent a la ciutat fins al violent desallotjament policial del 2020.
Des d’aleshores, veïns i entitats del barri han reclamat insistentment que l’edifici tingui un ús públic i social. L’Ajuntament ha defensat que la seva aposta és destinar-lo a habitatge dotacional i equipament per a la gent gran i per a joves.
Però cada pas endavant ha topat amb recursos judicials: el 2023 el TSJC ja va anul·lar la primera MPGM que justificava l’expropiació per defectes de forma, i ara arriba aquest nou revés que manté l’edifici en un llimbs legal que tan sols fa que perjudicar l’immoble, que es troba en un estat precari malgrat contenir elements arquitectònics d’alt valor.
El futur incert continua
Per al veïnat de Vallvidrera, la notícia s’ha viscut amb una barreja de frustració, ràbia i desencís. La Casa Buenos Aires continua tancada i sense ús, mentre es multipliquen els tràmits i les decisions judicials que enfanguen el projecte de consens que impulsa el veïnat.
El cas s’ha convertit en un símbol de la lluita pel dret a decidir els usos dels espais del barri i de la tensió entre interessos privats del turisme i les necessitats col·lectives dels habitants de Vallvidrera. La pregunta que molts es fan és clara: quant de temps més haurà de passar abans que la Buenos Aires torni a obrir amb un ús que beneficiï la comunitat? En quines condicions es trobarà aquest edifici quan hagi arribat aquest moment?
Encara hi ha esperança: quins camins queden oberts?
La sentència no tanca del tot la porta a l’Ajuntament, i per això el consistori ja ha anunciat que recorrerà contra la resolució davant del TSJC. Segons fonts expertes, també podria revocar directament la llicència al·legant el canvi de planejament urbanístic o bé plantejar un incident d’inexecució si considera que la nova normativa vigent fa inviable aplicar el que dicta el jutjat.
La sentència també recull el paper actiu l’Associació de Veïns de Vallvidrera, que ha intervingut insistentment en defensa del caràcter públic de la Casa Buenos Aires. Aquesta presència en el litigi reflecteix fins a quin punt hi ha hagut una llarga implicació activa del veïnat i de com el destí de l’immoble tindrà una transcendència que ens afectarà com a poble. Sigui com sigui, el futur de l’edifici continua obert i la pressió veïnal i institucional serà clau per determinar-ne el desenllaç. Perquè ja ho deia Fuster, “tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”.