Mig segle després, l’Associació de Veïns del Carmel inicia el procés de dissolució. La notícia, publicada pel diari Tot Barcelona, exposa uns fets cada cop més freqüents també a barris de Barcelona amb una llarga tradició de lluita veïnal. En el cas del Carmel, com en tants d’altres, s’ajunten tres factors clau: un baix relleu generacional, un suport institucional feble i una pèrdua de la centralitat política i mediàtica del moviment veïnal. Tres factors que, en el cas del Carmel, han fet inviable la continuïtat d’una entitat que ha estat clau en la transformació del barri.
Ara bé, no ens espantéssim: per molts motius que coneixem bé, per sort a Vallvidrera la situació és diferent. L’Associació de Veïns continua activa i amb una presència constant i destacada en temes com la mobilitat, la protecció del patrimoni arquitectònic i natural de Collserola, la Festa Major o la defensa de la Casa Buenos Aires. Ara bé, cap associació dura per sempre si no té prou força militant, i el cas del Carmel és un clar advertiment per a tots nosaltres: tampoc a Vallvidrera estem exempts de perdre una eina tan important per al futur del poble si no fem pinya. Sigui fent feina des de dins l’Associació de Veïns, o sostenint espais imprescindibles com elMercat, o tirant endavant cada mes La Vall de Vidre. Cadascun d’aquests fronts, com n’hi ha tants d’altres oberts, contribueixen a defensar el barri i a mantenir-lo viu.
Foto de Jordi Play per al Tot Barcelona
Així que ja ho sabem: l’exemple del Carmel ens recorda que, perquè el moviment veïnal llebrenc no sigui una herència del passat, cal que posem recursos, temps i ganes perquè sigui una eina indispensable per construir el futur del nostre barri. I si no tenim temps de participar amb temps, sempre podem fer-nos socis i posar el nostre granet de sorra per a fer-ho possible. Tot és benvingut i el moment és ara!
