Per què en un lloc hi ha els éssers vius que hi ha? La resposta curta és perquè les condicions ambientals, l’evolució i la història geològica del lloc ho han permès. Ara bé, aquesta explicació aparentment senzilla amaga una gran complexitat.
Els factors no vius
Collserola és una serra prelitoral situada rere el pla de Barcelona. Per latitud i altitud té un clima mediterrani en què els estius són calorosos i secs, la primavera i la tardor concentren la major part de les precipitacions, sovint en forma de tempestes intenses. I els hiverns, suaus i moderadament humits, completen el cicle.
El substrat geològic està format principalment per roques com esquists i pissarres, que es van formar fa milions d’anys durant l’era paleozoica, i que avui donen lloc al relleu irregular i trencat de la serra. Aquests minerals també fan els sòls, sovint poc profunds i pobres de nutrients, sobre els que només poden prosperar algunes plantes, resistents i amb estratègies especials enfront de la manca d’aigua.
Ara bé, cada regió no ha estat sempre a la mateixa latitud i longitud. Al llarg del temps s’ha pogut desplaçar per la deriva continental, que ha jugat un paper fonamental en la distribució i evolució de la vida al planeta. Espècies que abans vivien juntes, per la tectònica de plaques s’han separat; o a l’inrevés, espècies que han evolucionat molt de temps regions molt separades han acabat veïnes.
Les estructures vives
Les grans regions geogràfiques —on es comparteixen condicions ambientals comunes i, per tant, viuen espècies adaptades a aquestes condicions— es diuen biomes. La precipitació, la humitat, i els gradients de temperatura caracteritzen la vegetació dominant. Així, entre els biomes terrestres podem descriure boscos, praderies, deserts, tundra i mediterrànies. Segons si es diferencien tipus específics de cada un d’ells, es poden considerar de 6 a 20 biomes.
Les regions que comparteixen clima s’agrupen. Així, en el bioma mediterrani s’inclouen regions de Califòrnia i de Xile, del sud-oest d’Austràlia o del Cap sud-africà. A totes hi predomina vegetació de creixement lent i baixa productivitat, preparada per suportar llargs períodes secs i aprofitar l’aigua quan arriba.
Les fronteres entre biomes sovint són difuses, hi ha zones de transició, com les que es veuen entre boscos i praderies. Tanmateix, els biomes no són fixos en el temps; es desplacen a mesura que canvien les condicions climàtiques. Per garantir la seva supervivència, a mesura que el clima canvia, les espècies evolucionen i s’adapten a l’entorn, es desplacen o moren. Així, regions d’Àfrica que fa 5.000 anys eren verdes es van transformar en deserts, com el Sàhara.
Les regions històriques
Però, les regions climàtiques mediterrànies, tot i compartir un clima similar, la història evolutiva pròpia ha donat lloc a una biodiversitat única i a un elevat nombre d’espècies endèmiques. Així, es troben repartides en cinc regions biogeogràfiques històriques: la conca mediterrània (paleàrtica), Califòrnia (neàrtica), Xile central (neotropical), el sud-oest d’Austràlia (australiana) i la regió del Cap, a Sud-àfrica (afro tropical). Totes cinc zones mediterrànies són considerades hotspots de biodiversitat mundial pel seu gran valor ecològic i la seva fragilitat davant els canvis ambientals.
Un espai en equilibri fràgil
Els boscos de Collserola, amb el seu mosaic de pinedes i alzinars, estan ocupats per espècies paleàrtiques. L’alzina (Quercus ilex), el pi blanc (Pinus halepensis), el bruc d’hivern (Erica multiflora) i el ginebre (Juniperus oxycedrus) descriuen un paisatge que parla de sequera, sol i adaptació, però també d’història geològica del continent. Com també ho fa la fauna dels boscos, la guineu (Vulpes vulpes) —distribuïda fins a les estepes russes—, o el teixó europeu (Meles meles). Al cel, l’astor (Accipiter gentilis) o la mallerenga carbonera (Parus major) són espècies representatives d’un paisatge temperat. Com a les altres regions mediterrànies, només que amb espècies diferents.
Així doncs, les espècies que trobem a Collserola són fruit de les condicions climàtiques i geològiques, que han permès que s’hi desenvolupi un bioma mediterrani format per flora i fauna europea i nord-africana, que troba refugi en els diferents microambients del seu terreny accidentat. Un espai de transició entre ciutat i natura, modelat per una convivència complexa i contínua amb la presència humana.
Foto: Pas del Rei, Collserola. Autor: ToniHer. Llicència: Creative Commons