El passat dia 3 de gener ens va deixar el meu pare en Fèlix Ferran Teruel, el qual va ser enterrat, cap al migdia del 5, al cementiri de Santa Maria de Vallvidrera, on va voler descansar, al nínxol familiar, amb els seus pares i germana, així com els seus avantpassats de la masia Can Cuiàs.
Encara que vivia a Barcelona ciutat, pujava molt sovint a visitar els seus pares, que sempre van viure a Vallvidrera, i que aprofitava per passejar, una bona estona, pels voltants de Can Cuiàs, deixant palès el seu sentiment d’enyorança i pena per la pèrdua de la propietat d’on provenia la seva família.
Va saber transmetre aquest sentiment als seus descendents, que mai oblidarem el que significa Can Cuiàs per a la nostra història familiar.
Que Déu sigui amb tu papa estimat!
M. Luz Ferran Latorre
Fill i enamorat de Vallvidrera, el Fèlix ens va deixar el passat mes de gener. Descendent d’una de les famílies més antigues de Vallvidrera, va viure molts anys al carrer Casetes.
Va ser molt popular al barri tant de petit com de gran, mentre hi va viure. Participava en totes les activitats que s’hi feien i era un puntal de l’equip de futbol que es va formar després de la guerra civil.
Quan va marxar a Barcelona, va mantenir el contacte amb el barri i els amics i col·leccionava La Vall de Vidre, que esperava amb delit.
Fèlix, siguis on siguis, et recordarem per la teva rialla i la teva veu potent.
Cisco Tomàs
