Akihito, que seria emperador del Japó entre 1989 i 2019, va visitar la nostra muntanya el 29 de juny de 1953. En aquell moment, l’emperador era el seu pare, Hirohito, que havia regnat durant la Segona Guerra Mundial. Abans que els nord-americans assumissin el control del Japó vençut, l’emperador era considerat una mena de semideu, a qui els mortals no podien ni adreçar-se ni mirar directament. Els vencedors van abolir aquest estatus diví, i el seu fill va continuar amb la idea d’apropar la institució imperial al poble.
Akihito va haver d’esperar fins al 1989 per accedir al Tron del Crisantem, després de la mort del seu pare. Va abdicar el 30 d’abril de 2019, arran d’un càncer de pròstata que posteriorment va superar. El va succeir el seu fill, l’actual emperador Naruhito.
L’any 1953, Akihito va emprendre un viatge per Europa, i Barcelona va ser l’última ciutat del recorregut. L’estada va ser molt breu, de menys d’un dia, durant la qual el van portar a visitar la Ciudad de los Muchachos.
Aquesta institució franquista acollia infants orfes o desemparats, molt nombrosos en aquells anys de postguerra. Amb els pares empresonats o exiliats, molts nens quedaven a càrrec dels avis o d’altres parents i, quan això no era possible, passaven a dependre de l’Estat.
La casa de colònies Can Puig, situada al camí de Sant Medir, prop de l’Arrabassada, creada i gestionada per la Generalitat des del 1931, es va convertir en la seu d’aquest asil de nois. El nom provenia de l’organització nord-americana Boys Town, fundada pel pare Edward J. Flanagan i popularitzada per una pel·lícula de 1938 amb Spencer Tracy, en el paper del fundador, i Mickey Rooney com a noi protagonista. Les similituds, però, no anaven gaire més enllà del nom i de la voluntat de donar un futur a nois en risc de desarrelament, ja que el funcionament i la ideologia de la nostra Ciudad de los Muchachos es basaven en l’ideari falangista i catòlic del moment. El règim autoritari del centre el feia més semblant a una caserna militar que no pas a una institució de protecció de la infància.
El príncep hereu del Japó es va interessar per aquesta iniciativa amb la idea d’implantar-ne una de semblant al seu país, devastat per la guerra. L’alcalde accidental de Barcelona, Alfredo de Casanova Fernández, era el promotor d’aquesta institució, inaugurada dos anys abans, i se sentia molt orgullós del seu funcionament, al qual dedicava molt de temps i esforços.
La breu jornada del príncep hereu a Barcelona va començar amb una visita al barri Gòtic i una volta en cotxe per les principals avingudes de la ciutat, abans d’enfilar cap a la Ciudad de los Muchachos, on va arribar a les dues del migdia. Els nens de la institució el van rebre formats, amb estendards i banderins, i el petit “alcalde de la ciutat” li va donar la benvinguda.
Un testimoni d’aquell moment és el de Gabriel Gómez Plana, intern a la Ciudad de los Muchachos i fill del pintor i escriptor Helios Gómez, empresonat aleshores a la Model. Gabriel recorda la visita al seu llibre Un gitanillo en la Ciudad de los Muchachos:
“Uns dies abans va arribar a l’internat una remesa d’uniformes nous per a l’ocasió: pantalons curts blau marí, caçadora de tela de color verd cridaner, sabates noves i mitjons blancs. No n’hi va haver per a tots, i els que no en van rebre van ser col·locats a les files posteriors.
Un gran desplegament de càmeres de cinema, fotògrafs i periodistes va captar el moment en què els interns, formats en files amb banderetes del Japó, cridaven “Visca!” amb entusiasme quan se’ls donava la senyal. Es van fer uns parlaments en què es va elogiar la institució, les fotos de rigor, i després se’n van anar a dinar a l’hotel Florida del Tibidabo, mentre nosaltres passàvem al menjador per fer un àpat de festa.
Aquella nit vam tornar els uniformes nous, que quedarien reservats per als diumenges i les festes assenyalades. Passat l’esdeveniment, vam tornar a quedar oblidats al bosc.”
Totes les imatges són de la visita del príncep el 29 de juny de 1953, a la Ciudad de los Muchachos
