Banner de la revista amb el perfil de Collserola

QUÈ ENS DIUEN I QUÈ DIEM DELS NOSTRES ANIMALS (3)

per

Alexis Rosell

a

Pots la primera part, aquí, i la segona, aquí!

Guineu: ganyita, tauteja ― [Anar brut com una guilla/ Quan la guineu no les pot haver,
diu que són massa verdes]

Llop: udola, ganyola ― [Ésser a la boca del llop/ Fills i filles: llops i guilles/ A llop
dorment no li entres res en dent/ Al llop flac tots els gossos li borden/ Caure a les urpes
del llop/ Burlant-se, burlant-se, va el llop a l’ase costant-se/ Del mal que fan els llops,
molt se n’alegren els corbs/ El llop canvia de pèl, però no de manyes]

mussol: esgaripa, udola, maula, ganyola ― [Sol com un mussol/ Mussol de dia, aigua
de nit]

Ocells petits: canten, piulen, xiulen, refilen, xeriquen, grinyolen, trinen {aplicació
BIRDNET al mòbil per identificar ocells a través del cant}

Os: esbramega ― [Vendre la pell de l’os abans de caçar-lo]
Pardal: garrula ― [Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per
Sant Esteve un pas de llebre, per any nou un pas de bou/ Pardal vell no entra en gàbia/
Tenir pardalets al cap]

Perdiu: escotxega, titeja, fa l’àguila, fa el raig, maula, guteja, fa el respons, xiuxiueja ―
[Posar-se vermell com un perdigot/ Tu que passes i te’n rius, aquesta casa és feta de
conills i perdius {llegenda que explica la importància econòmica de la cacera a
Vallvidrera; era al plafó de la façana de Can Maties (actual Crespo) i ara és a Cal Músic
de Prats de Lluçanès, al carrer de Sant Pere 20}/ Donar garsa per perdiu/ Prendre garsa
per perdiu no fa viu/ Fer com la perdiu que tant aviat plora com riu/ Perdiu esparverada,
prompte caçada/ Qui té el cor de perdiu, tot ho xerra, tot ho diu]

Pinsà: piteja ― [Diu el pinsà quan ve l’octubre: quin fred farà!]
porc: rondina, gruny, gardenya ― [De porc i de senyor se n’ha de venir de mena/ Dir-li
el nom del porc/ Donar més faena que un porc solt/ A cada porc li arriba el seu Sant
Martí]

Porc senglar: arrua, mugeix, ronca, gemega, bufa, gruny ― [Tirar un aglà per agafar un
porc senglar]

Ratpenats: xisclen, grunyen ― [Cada ratpenat cerca el seu forat]
rata: güella, esgüella ― [Pobre com una rata/ Tot pot ser i deixar de ser menys que una
rata morta faci el niu a la cua d’un gat viu]

Serp: bufa ― [Bufar més que les serps/ Quan el maig és a la fi, les serps deixen el verí;
però quan el juny va a entrar, el tornen a agafar/ Quan la serp surt del cau, canvi de
temps/ A qui la serp l’ha mossegat, la corda li fa por/ Canviar de camisa com les serps
de pell/ Passar més gana que una serp dins un forat/ No hi ha paradís sense serp]

Teixó: ronca ― [Gras com un teixó]
Vaca: mugeix, bramula ― [Temps de vaques grasses/ Aquesta cua no és d’aquest
vedell/ El pecat de la vaca el paga el vedell/ Merda de vedell no fuma tot el dia/ Per no
perdre la vedella, penja-li al coll una esquella]

Xai i ovella: belen, begalen ― [Per Nadal cada ovella al seu corral/ Març, marçot,
mata l’ovella i el pastor si pot/ La Candelera posa els xais a la farratgera/ Reunió de
pastors, ovella morta/ Cada ovella en té prou del seu anyell, i cada vaca del seu vedell/
Entre llops i ovelles no poden fer-se parelles]