Dibuix de Lucia Garcia Baró
M’agraden les rondalles, i llegir-les i per això em vaig oferir a la “biblio” del meu barri per fer-ho el dia 23 d’abril, la del cavaller Sant Jordi, l’atorrollada princesa i el repugnant monstre i cap allà vaig anar.
Ni la primera pàgina, no vaig poder ni començar… un grup de tres o quatre nens o nenes… que sé jo! tots iguals, van començar a ficar-se amb una nena moreneta vestida de princesa… Tabita és una princesa lletja! Tabita no sé què!
I només ell, un nen búlgar, el nom no el sé repetir, es posà a defensar l’afligida princesa. Jo cridava “Prou! Prou!” i a punt de plorar quan s’afegiren a la gresca els pares i mares dels maleducats.
El nen búlgar ja enfadat agafà el llibre més gruixut que trobà i començà a repartir a tort i a dret i em sembla que practicava algun esport de lluita perquè rebien de valent… I a mi no se m’acut res més que fotre’ls pel cap les roses i l’aigua que hi havia en una galleda.
Un dissortat dia de Sant Jordi, sense cavaller, sense princesa, sense monstre, sense conte, sense oients… o potser no.
Carme Rosa
Sant Jordi 2025