* Del focus als controls sanitari i de fauna salvatge: què passa, què està prohibit i què es preveu en els dies vinents a la serra de Collserola
L’IRTA – CReSA se situa al centre de la investigació sobre l’origen del brot, mentre es garanteix la bioseguretat i es reforça l’auditoria científica
Les restriccions a Collserola i als diversos espais naturals es mantindran, com a mínim, fins al 14 de desembre
La fortuïta troballa d’uns senglars morts en condicions sospitoses ha omplert, en tot just quinze dies, rius de tinta sobre la gestió cinegètica, la indústria del porc a Catalunya, i Ai, las!, les exportacions. També ha posat Collserola en boca de tothom (fins i tot de molts que no saben que els senglars es van trobar fora del Parc Natural) i les restriccions d’accés han fet reviure, encara que sigui de resquitllada, l’època de la Covid.
I és que el primer brot confirmat a l’estat des de 1994 va posar en alerta les autoritats sanitàries i ambientals catalanes i no era per a menys: si bé tot va començar amb un parell de casos detectats al voltant de Cerdanyola del Vallès, els dies següents es van ampliar fins a tretze els animals infectats dins el perímetre de risc. Ara bé, de moment la resta de la cinquantena d’exemplars trobats morts a la zona han donat negatiu, així com les granges porcines situades dins la zona restringida.
Quinze dies de mesures i restriccions a Collserola
Davant d’aquests resultats, la Generalitat va activar un pla de control i bioseguretat amb restriccions al medi natural per frenar la propagació del virus. Fins al dia d’avui, s’ha establert una zona estricta de 6 km al voltant del punt zero i un segon perímetre de 20 km que inclou 91 municipis de l’àrea metropolitana, entre els quals hi ha Barcelona i, per tant, els barris de muntanya com Vallvidrera. En aquestes zones s’ha prohibit l’accés al Parc Natural de Collserola i altres espais forestals per a activitats de lleure com excursions, passejos amb gossos o ciclisme, i brigades d’informadors han recorregut els espais de concurrència dominguera per avisar d’aquesta nova normalitat al Parc.
A més, l’Ajuntament de Barcelona també ha tancat parcs urbans amb accés al bosc i zones de pícnic per minimitzar qualsevol risc de transmissió mecànica del virus (per exemple, via roba, botes o vehicles). Aquestes mesures s’apliquen de manera preventiva i amb l’objectiu de protegir tant la fauna salvatge com les explotacions porcines, però com haureu pogut veure no impliquen ni implicaran cap tancament dels nuclis urbans: els veïns poden desplaçar-se per raons quotidianes seguint les recomanacions i mesures de bioseguretat.
Quina és la situació actual? Com a Incerta Glòria: higiene i cultura!
A hores d’ara, la situació es considera controlada dins del perímetre establert i les autoritats, encapçalades per un conseller d’Agricultura que fa dies que deu dormir ben poques hores i mal descansades, han destacat que no s’han detectat nous casos en senglars fora de la zona ni cap cas en animals estabulats. Aquest fet és crucial perquè indica que, malgrat l’alerta inicial, les mesures de contenció estan funcionant i el risc de dispersió es manté limitat. Alhora, també s’ha incrementat la vigilància dels Agents Rurals i els controls sanitaris per assegurar el compliment de les restriccions i evitar possibles vectors de propagació.
La incògnita d’on ha sorgit el virus és, de moment, un dels punts que més crida l’atenció en la gestió del brot de PPA. Encara que la transmissió entre senglars per menjar contaminat disseminat en algun punt de l’AP7 segueix sent una explicació plausible, les autoritats estan explorant altres hipòtesis perquè l’anàlisi genètica del virus no coincideix amb les variants habituals a Europa, i és molt similar a una soca usada en laboratoris, la coneguda com a “Geòrgia 2007”. Per això s’ha activat una investigació que inclou una auditoria a cinc centres de recerca situats dins del radi de 20 km del focus, entre els quals destaca l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries – Centre de Recerca en Sanitat Animal IRTA-CReSA, un laboratori de referència en sanitat animal que treballa amb PPA, i s’ha encarregat un comitè d’experts internacionals per revisar protocols de bioseguretat i possibles vectors de transmissió.
El comitè, coordinat per aportar una perspectiva científica, ha de determinar si alguna falla en bioseguretat podria haver contribuït al brot, tot i que a hores d’ara no hi ha cap conclusió definitiva ni proves que el virus hagi sortit de cap instal·lació de recerca.
L’IRTA-CReSA, de fet, ha respost a les especulacions afirmant que les obres o activitats actuals a les instal·lacions no han compromès la bioseguretat ni han afectat els laboratoris de biocontenció, i han subratllat a diversos mitjans (La Vall de Vidre no és un d’ells, però tot arribarà) que no s’ha produït cap incident que posi en dubte els sistemes de contenció que utilitza per treballar amb patògens com el virus en qüestió.
Mentrestant, els equips científics continuen recollint dades, comparant genomes virals i treballant conjuntament amb les autoritats perquè la investigació avanci “sense precipitacions, deixant obertes totes les línies d’investigació, però sense fer afirmacions que no estiguin avalades per evidències”, segons explicava el conseller Ordeig.
Què ens esperen els pròxims dies i setmanes?
Doncs, de moment, continuisme, perquè les autoritats han indicat que les restriccions es mantindran com a mínim fins al 14 de desembre, tot i que la durada final dependrà de l’evolució de la malaltia i de si es detecten nous casos, així com dels resultats de la vigilància epidemiològica.
A mitjà termini, els experts també apunten a mesures de gestió de la població de senglars, ja que l’alta densitat d’aquests animals facilita la propagació de la PPA. Tot just aquests dies la Generalitat ha proposat reduir a la meitat la població de senglars a Catalunya. El fenomen del l’expansió del senglar, que està ben documentat i vinculat amb la seva expansió per nombroses regions europees, podria incloure estratègies de reducció controlada de població, un fet que sens dubte farà aixecar debats a casa nostra.
Potser ja ho haureu llegit en altres mitjans, però és important recalcar que malgrat l’impacte mediambiental i el potencial risc per al sector porcí la PPA no afecta la salut humana ni es transmet a persones ni a mascotes. La recomanació continua sent clara: cal evitar entrar en zones forestals restringides, no manipular animals morts i seguir la informació oficial que emeten els serveis sanitaris i ambientals i els mitjans públics.
I mentre Collserola roman silenciosa, amb camins i corriols tancats i els senglars sota control, aquesta crisi ens recorda que l’ecosistema que tenim a poques parades de tren o pedalades de casa és bonic però també fràgil. Ens haurà de fer repensar, comprendre i actuar sobre com interactuem amb el nostre entorn, sobre com entenem el consum en un món globalitzat i sobre com una malaltia animal pot trastocar dinàmiques ecològiques i humanes. Perquè cal recordar que els boscos són un recurs de salut pública i una font benestar emocional de la població. No és l’objectiu d’aquest article, però no s’hauria de tancar sense recordar que diversos estudis científics han mostrat que passar temps en espais verds com Collserola s’associa amb nivells més baixos d’estrès, ansietat i depressió, i amb una millor sensació de benestar general i més capacitat per afrontar els sotracs de la vida.
L’accés a la natura ens fa reduir les hormones de l’estrès, ens millora l’estat d’ànim i fomenta relacions socials positives, beneficis que s’han d’assegurar per a totes aquelles persones que tenen difícil gaudir del bosc a les ciutats de formigó i per a qui recuperar l’accés segur als turons i les fondalades de Collserola no és només una qüestió de passar l’estona, sinó que ajuden a promoure una bona salut mental i física de la població i, en definitiva, una vida digna (i plena de verd!) per a tothom.
