De nena, quan jugàvem al mig de la muntanya, a Collserola trobàvem a faltar un riu on poder-nos banyar i córrer i saltar per la seva vorera… però ja fèiem amb les escorrialles de la Font i safareig de qualsevol mas del voltant. Xapotejàvem descalces amb els vestits entatxonats a les calces per no mullar-los massa.
També ens faltava el col·legi a prop, i creuar mitja serra o internada a Barcelona. Cinc anys a les Paüles de la Bonanova. Ara el maig fèiem el mes de Maria, ofrenes de flors, que recollia l’avi, el Julià, lliris d’aigua, de Sant Antoni de casa… “Venid y vamos todas con flores a porfia / con flores a Maria que madre nuestra es”… és dolç i olorós record.
I, de jove, quan vivíem al suburbi, al raval de la gran ciutat, vaig conèixer una nova educació. Esbarjo, natura, proïsme, país… les Noies Guies Sant Jordi… promoguda per Mestres com Alexandre Galí i Coll, a la vegada mestre de la fundadora de l’escola Nabí, persones que tant ella com el fill, Jordi Galí i Herrera, l’Elisa Moragas, preveien i feien tant com podien per un futur millor com bons nabís.
Carmen-Rosa
Maig 2026
El Casino de la Rabassada, a la venda… i sense projecte
Comparteix-hoLes ruïnes del complex d’oci de principis del segle XX surten al mercat per 1,7 milions d’euros, amb forts límits urbanístics que dificulten qualsevol reconversió El futur del […]
