Calamintha officinalis Moench. subsp. ascendens (Jordan) G. Mateo Sanz
Quan les peces d’una bota de vi no acaben d’encaixar, es renta per dins amb una infusió de la planta. D’aquí li ve el nom de «rementerola», perquè fa botir la fusta i fa que encaixin les peces i la bota torni a ser estanca.
Hi ha tres varietats o espècies menors d’aquest grup. Una (subsp. glandulosa) és pudent, amargant i de fulla petita (~10 mm), peluda, arrugada i grisa, i té les dents del calze de només 2 mm. Es fa als terrenys molt secs i a les vinyes. L’altra (subsp. ascendens) és agradablement olorosa, però de fulla només un xic amargant, d’un verd fosc i mitjana (~20 mm) i té les dents del calze d’uns 4 mm. Es fa als marges de bosc o en guarets no massa secs. I la tercera (subsp. sylvatica= menthifolia) és finament olorosa, de fulla gran (~30 mm), verda, gens amargant, i té les dents del calze d’uns 2-4 mm. Es fa als marges de torrents o de bosc molt humits.
A Vallvidrera domina la ssp. ascendens. A la tardor abunda als marges dels camins que tenyeix de lila-rosat, símbol de la dignitat. Abunden també en aquesta època les flors de Lobularia maritima o Caps Blancs, i les daurades d’Olivarda (Inual viscosa), que simbolitzen la puresa i el progrés, respectivament.
Si mossèn Cinto Verdaguer hagués tastat la infusió de les flors de la rementerola de Vallvidrera, en especial dels racons una mica humits, segurament n’hauria fet un poema per contradir aquell que començà amb allò de: «De l’aigua dolça que jo en vull, enlloc del món l’he trobada».
La planta no sempre té la mateixa composició o aroma, però hi sol dominar el sabor mentolat. Les virtuts
medicinals reconegudes són moltes. Accelera el part o ajuda a fer venir la regla; alleuja els dolors (cops als
ulls, cruiximent, mal de cap, mal de coll, mal d’orella, mal de queixal, mal de ventre), els espasmes, les
inflamacions, les al·lèrgies i el nerviosisme; abaixa la febre i actua contra bacteris com Escherichia coli i
Staphylococcus aureus, i contra fongs; és molt digestiva, evita els gasos, protegeix l’estómac i el fetge;
foragita les serps i actua d’antídot contra llur verí; és diürètica potent i també expectorant i antireumàtica.
Augmenta la serotonina als deprimits, escurça la ressaca, i reequilibra els nervis. Millora la circulació a mans i peus. Cuita amb vi, protegeix les dents i corregeix l’afonia i l’amigdalitis. Aplicant l’escalfor de la planta premsada que crema (moxa) alleuja la ciàtica o la lumbàlgia.
La rementerola es pot fer servir en banys, bafs, fregues, moxes o fums, tisanes ensucrades i ratafies. I se’n pot fer una truita amb la planta tendra, contra el mal de ventre; o es pot afegir a la salsa dels caragols, carns, embotits, patates, castanyes, olives, etc.
Una sobredosi podria relaxar la musculatura, provocar hipotèrmia (excepte a les orelles), i abaixar massa la
pressió arterial.