Un bon dia d’aquest hivern, vaig voler comprar mocadors –ja sabeu, aquestes “Peces de roba. De seda, lli o cotó. Destinades a mocar-se o eixugar la suor” (Pompeu Fabra). Els que tenia a l’armari eren esgrogueïts, descolorits i esfilagarsats. En breu, feien pena! A Vallvidrera, d’ençà que van tancar la KKTUA, el Dani i la…
Estreno el 2025! Ja tinc un títol, però com començaré aquesta columna?… Doncs, començaré per explicar-vos una de les meves aventures pel nostre petit món. Era en el V7, l’autobús que va des de la Plaça d’Espanya al Desert de Sarrià. Un matí d’aquests de desembre, cap a la una. Poca gent. Jo viatjava sola.…
Aquell diumenge 10 de novembre, havia quedat per anar a veure al matí una exposició de fotos al KBr (Fundació Mapfre). És a dir que havia de travessar tot Barcelona, des del Peu del Funicular. Cap a les 10, doncs, baixo pel carrer Carròs i arribo a la placeta Rubió i Ors. Deserta. Ningú als…
Un matí, al final d’aquest estiu que no vol anar-se’n. A mig setembre, exactament, ho tinc anotat, vaig baixar a Barcelona amb el tren. Era cap a les 11 h quan vaig arribar a l’andana. La pancarta lluminosa anunciava un tren d’aquí a 9 minuts. Em vaig avançar cap al túnel per seure a l’únic…
Octubre. El temps de les vacances s’ha acabat. L’estiu ja és un record i sembla que s’obre unfutur. Estudis, un nou treball, projectes de tota mena. Tanmateix, m’agradaria atansar-me unmoment i explicar-vos 3 curts metratges dels quals vaig ser espectadora, fa poc, aquest estiu. Hofaré cronològicament. Era doncs, un dissabte d’agost al matí. Tornava de…
Juliol 2024, matí. Vet aquí que ara, a ple estiu, com cada any, hem d’omplir La Vall de Vidre que sortirà a primers de setembre. Ja tenim per sort gairebé les 16 pàgines plenes: Els últims problemes de la Buenos Aires. La benvinguda a l’Hemeroteca Digital de La Vall de Vidre. El programa complet de…
Va ser l’últim dia del maig, a les 3 de la tarda. Tornava del Cívic on havia dinat, a fora. Pujava per la vorera, sola. En arribar a la volta cap al Condis, la vaig veure, arraulida a la barana, morta. Era una serp llarga, primeta, grisenca amb taques verdes. No l’havia aixafada cap vehicle,…