Aquest mes de novembre hem acollit al Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán l’exposició “Plastic Poetry” de l’artista mallorquina Caterina Vicens. La seva obra neix del seu compromís amb la mar i el medi ambient, una obra que de manera bella i delicada mostra la colpidora realitat d’uns mars infectats de plàstics. En aquesta entrevista que li vam fer podreu conèixer què la va moure a començar aquest projecte, i com viu aquesta experiència quan la comparteix amb infants.
Com va/s començar aquesta passió?
Va ser per casualitat: un dia ens vam perdre en un viatge a Costa Rica, buscant una platja per fer surf, i no vam arribar mai a aquella platja. Però vàrem trobar una altra platja preciosa, desèrtica, on no hi havia res ni ningú, però estava plena de plàstics que venien de mar en dins, i allò ens va impactar moltíssim i la meva filla no va parar fins que vam recollir alguns d’aquells plàstics. Llavors vam agafar una ampolla i el que ens hi va cabre, ens ho vam emportar.
I en el moment de netejar-los i observar el que hi havia entre aquests plàstics, vaig tenir la visió de fer un quadre. I així va ser com vaig començar el projecte.
Quines són les majors dificultats que trobes a l’hora de dur a terme una obra?
El repte més gran és tenir peces per poder triar, jo faig totes les obres a partir dels plàstics que recullo en un mateix dia en una mateixa platja. Llavors per poder aconseguir aquest equilibri visual, aquest joc de colors, volums i de formes, el que necessito és tenir molt on triar, llavors necessito recollir, i aquesta és també l’excusa del projecte. Només el 2023 vam recollir 80 kg de plàstics, que a vegades són superpetits. El repte és aquest, aconseguir molta varietat per poder triar.
La teva obra és inseparable de l’agenda mediambiental. Creus que ha suposat alguna dificultat a l’hora d’obtenir suport per a la teva creació i difusió, o, en canvi, consideres que t’ha facilitat les coses?
Òbviament el que sí que he trobat és molt d’interès. I això m’ha permès exposar a diferents llocs i m’ha donat visibilitat, però pel que fa a suport de recollida d’expedicions al final el finançament ve de la venda de les obres. No hi ha cap identitat que de moment em doni suport.
Com ha influït la teva etapa com aparadorista a la teva obra?
Suposo que ha influït en el test dels colors, dels volums, de les formes, com això queda visualment equilibrat.
Quins són els records de la teva infància que sorgeixen als teus treballs?
El fet d’haver nascut en una illa, envoltada de mar… Els meus records d’infància fan olor de sal i de mar. Llavors aquest vincle amb la mar és el que em mou a crear. Però també està aquesta part de què el meu pare pintava quan era petita, és com haver unit totes aquestes parts de la meva infància.
Quins aprenentatges consideres que poden afavorir les teves obres d’art als infants?
La meva experiència amb els tallers que he fet fins ara és brutal perquè arran del que trobo i de la bellesa que jo segueixo amb les meves obres, als nens els hi crea molta curiositat. A partir d’aquesta curiositat, ells volen saber més i estan oberts a escoltar i a aprendre. Em sembla que aquesta és la victòria d’aquest projecte.
Com adaptes el teu art per fer-lo accessible o atractiu a un públic infantil?
Deixo que flueixin molt. Jo creo unes formes molt ordenades i simètriques i, en canvi, els nens flueixen per mil cantons. Crec que és la gràcia, que cadascú s’expressi a través d’aquest producte com vulgui.