Mercat Cultural, dimecres 3 de desembre del 2024. Encontre amb l’Eric Barbero, de Melvida. Tema? Les Velutines a Collserola. Organitza Associació Can Pujades.
Una rodona a la sala gran. Prou públic interessat pel tema, un públic avesat -qui no té a Vallvidrera un balcó, una terrassa amb plantes? I en el millor dels casos un tros de terreny amb flors, arbres fruiters, hort?-. Un públic sensible a les velutines que a poc a poc envaeixen Collserola.
Però, deixem parlar l’Eric, un jove, ben plantat que se’ns presenta com a “abellaire”, és a dir un coneixedor del món de les abelles: té ruscos i produeix mel.
Un discurs trist. L’Eric va néixer a Collserola i viu ara a Collserola on té els ruscos. A poc a poc assisteix a la degradació del Parc: la flora es trepitja i s’arranca; la fauna desapareix; la terra es mutila; s’eixamplen els camins; creixen els habitatges sense massa control… I ara, les velutines que ens envaeixen.
Aquests insectes, en dèiem fa anys vespes asiàtiques, les tenim entre nosaltres, són les velutines. Robustes, carnívores, frugívores, insectívores, arrasen! Som al desembre i encara treballen. Les veiem que s’afanyen en les flors dels nesprers. A poc a poc desplacen i exterminen les nostres vespes, les cuques de llum, les aranyes i… les abelles. Sense treva es reprodueixen: un niu de velutines pot generar 150 reines que generaran…
Què fer? Quins són els tractaments adequats? On anar? Al col·legi de Biòlegs? Silenci! Al Consorci? Contesten que “les abelles no són necessàries al Parc”. Respostes sense malícia, però que defineixen una mena d’indiferència general enfront d’un perill cert: la desaparició de les abelles, una espècie clau per al món de la Flora.
La indiferència d’una Barcelona pròspera que veu el Parc Natural com un lloc d’esbarjo per als seus habitants amb mancança d’espais verds.
La nostra indiferència? L’Eric ha sabut comunicar-nos la tristesa que tenia al cor. Tristesa que compartim. Però també ens ha donat la força de reaccionar. Què podem fer davant de la plaga de les velutines? Al final de l’encontre un petit grup es va animar: I les trampes? Funcionen? Per què no ensenyar-nos els uns als
altres a fer trampes?
Tot seguit, doncs, us proposo un model de trampa. M’ho va transmetre una amiga de Galícia. Calen només dues ampolles de plàstic i un líquid màgic.
Instruccions per fer la trampa
I Retallar l’ampolla núm. 1 i guardar la part tallada
II Foradar l’ampolla núm. 2
III Introduir la part guardada al forat de la núm. 2
IV Omplir amb el líquid següent: una barreja d’aigua amb sucre i un xic d’alcohol (vi blanc o licor, les abelles i vespes autòctones són abstèmies).