Pratchett, Terry, El color de la màgia, Girona: Mai Més, 2021.
La literatura de gènere ha estat quasi sempre catalogada com a menor i sense gaire valor
literari. Una apreciació reduccionista que pot fer que molts lectors la perdin de vista i no
gaudeixin de la seva lectura per un mer prejudici. Els mons alternatius, les distopies o els
éssers fantàstics ens poden fer passar una bona estona d’evasió i entreteniment, cert. Però
també poden amagar trames ben complexes i exercicis literaris de valor.
Els llibres de Terry Pratchett serien per mi un bon exemple d’això últim. Aquest autor combina
amb mestria als seus llibres una increïble sèrie de trames amb un altre dels gèneres creatius
més difícils de cultivar amb encert: l’humor. I és que el cicle de novel·les que va inaugurar El
color de la màgia, Discmón, és una paròdia molts cops hilarant dels clàssics, de la ciència, de la
cultura, de la filosofia, de la religió, etc.
Discmón és un univers pla i rodó subjectat per quatre elefants que a la vegada són damunt de
la closca d’una gegantina tortuga, A’Tuin, que vaga per l’espai. Aquest escenari singular ja ens
avança el que donaran de si les 41 novel·les que en formen part del cicle literari. El color de la
màgia és la primera de la sèrie i ens presenta alguns personatges i detalls del complex món
que és Discmón. Es pot llegir com una parodia de les històries del joc de rol Dungeons and
Dragons. Doslliris, un turista absolutament confiat i innocent i Gratavent, un mag força inepte
per exercir la seva professió són els protagonistes del llibre que ens donaran a conèixer la vida
a Ankh-Morpork, una ciutat estat del Móndisc i també ens faran viatjar per bona part d’aquest
univers fantàstic.
Les novel·les de la sèrie es poden agrupar en arcs argumentals diferents, com ara el dels Mags,
les Bruixes, la Mort, la Guàrdia Nocturna… que ens ajudaran a conèixer a fons aquest immens
món que l’autor va construir fins a la seva desaparició a causa de l’Alzheimer. I la lectura de la
seva obra sempre ens acompanyarà del somriure, quan no rialles, una característica no gens
fàcil de provocar a partir de la lectura. Un dels grans mèrits de literatura de Pratchett.
La petita editorial catalana Mai Més s’ha fixat com a objectiu publicar tots els llibres del cicle,
un fet que és d’agrair pels lectors de gènere en català, un espai que sembla gaudir de bona
salut a partir de la feina d’editorials com Males Herbes, Raig Verd, Spècula, Chronos, Obscura i
altres.