En qüestió d’hores la notícia va travessar la serra mantes vegades a través dels grups de WhatsApp dels veïns dels barris de muntanya: el Parc Natural de Collserola tancava al públic aquesta setmana arran de la detecció del primer senglar infectat de pesta porcina africana dins del terme municipal de Barcelona. La decisió de la Generalitat ha implicat el tancament de tots els accessos al parc i es mantindrà, segons el Departament d’Agricultura, fins que es redueixi dràsticament (s’ha arribat a dir l’aniquilació total, però sembla una fita impossible d’assolir) la població de senglars que hi viu.
Les autoritats calculen que a Collserola hi habiten encara entre 500 i 600 senglars, i l’objectiu és eliminar-ne la major part abans de reobrir l’espai natural. Aquesta decisió arriba en un context de brot de pesta porcina que ja ha deixat més de 220 positius en senglars en tres mesos a Catalunya i ha obligat a crear zones d’alt risc en diversos municipis de l’entorn de Barcelona.
Un tancament amb poques excepcions, però amb moltes conseqüències
Tot i el tancament general, les restriccions tenen excepcions: els veïns que viuen dins o a tocar del parc poden continuar entrant i sortint, així com el transport públic, els restaurants i les escoles o algunes activitats educatives. Evidentment, també el Tibidabo. On anirien els pobres turistes, afamats de barcelonisme, sino?
A la pràctica, però, la mesura impacta especialment els barris de muntanya com Vallvidrera, el Tibidabo o les Planes, on el parc no és només un espai natural sinó també part de la vida quotidiana. Per a molts residents, Collserola és el lloc on es passeja el gos, es camina després d’un llarg dia de feina o es fan activitats esportives per alliberar el caos urbà. Amb els accessos tancats i els camins barrats, aquestes rutines queden interrompudes. La restricció també ha comportat el tancament d’una trentena de parcs, jardins i zones de pícnic als barris propers al parc natural, cosa que limita encara més els espais verds disponibles per als barcelonins.
En el cas de les escoles dels barris de muntanya, especialment les que utilitzen habitualment el bosc com a aula exterior o com a espai d’activitats, la situació també genera incertesa. Les sortides escolars al medi natural han estat una eina educativa habitual a Vallvidrera i les Planes, i ara queden limitades o subjectes a protocols especials i sense data de fi.
Les mesures sanitàries també afecten els veïns de Vallvidrera i els barris de muntanya
Les administracions han demanat als residents que adoptin mesures de desinfecció del calçat i de les rodes dels vehicles quan entrin o surtin de l’entorn del parc, per evitar la propagació del virus. Aquest tipus de mesures, habituals en zones rurals afectades per la malaltia, són poc comunes en un espai natural que limita directament amb una gran ciutat, i posen de manifest fins a quin punt la situació és excepcional.
El tancament actual és només l’últim episodi d’una crisi que ja fa mesos que s’allarga. Des de finals del 2025, la Generalitat ha anat imposant restriccions d’accés a diversos espais naturals per intentar frenar la propagació del virus. Collserola, però, té una particularitat: és un parc natural inserit dins d’una àrea metropolitana densament poblada. Això fa que qualsevol decisió tingui conseqüències immediates sobre milers de persones que hi viuen, hi treballen o hi passen cada dia.
Crítiques i dubtes sobre la gestió de la pesta porcina a Collserola
La mesura també ha generat crítiques. Alguns veïns consideren, en declaracions abrandades als grups de whatsapp veïnals, que el tancament penalitza sobretot la població local, mentre que el problema de fons —la superpoblació de senglars mal gestionada, un Parc Natural amb una vida pagesa al límit o les macrogranges porcines — fa anys que existeix.
A Collserola, el senglar s’ha convertit en un animal habitual fins i tot dins dels barris, una situació que experts i administracions ja advertien que podia facilitar la transmissió de malalties. Ara, amb el parc tancat i les batudes en marxa, la pregunta que es fan molts veïns és simple: quant temps durarà aquesta situació i fins a quin punt serà possible mantenir tancada durant mesos una muntanya que, per a molts barris de Collserola, és literalment el seu espai de desconnexió físic i mental?
10 dades que has de saber sobre la crisi de la pesta porcina a Catalunya
1. El brot actual es va detectar el 28 de novembre de 2025. Dos senglars morts trobats prop de la UAB, a Cerdanyola del Vallès, van confirmar la presència del virus després de dècades sense casos a l’Estat.
2. En tres mesos s’han detectat més de 220 senglars positius. La majoria de casos s’han registrat a l’entorn metropolità de Barcelona.
3. El virus s’ha localitzat en almenys set municipis. Entre ells hi ha Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat, Terrassa, Rubí, Molins de Rei o Sant Feliu de Llobregat.
4. Si bé al febrer el Departament de Salut va detectar un cas humà de grip porcina a Lleida, la malaltia només afecta animals: és mortal per a porcs i senglars, però no representa cap risc per a la salut humana.
5. Collserola s’ha tancat al medi natural. El tancament es va decretar després de detectar un senglar infectat dins del terme municipal de Barcelona.
6. Al parc hi viuen uns 500–600 senglars. Les autoritats consideren que aquesta població facilita la transmissió del virus.
7. El pla de contenció preveu eliminar milers d’animals. La Generalitat estudia abatre fins a 12.000 senglars en un radi de 20 km al voltant del focus inicial.
8. Ja s’han analitzat prop de 1.800 mostres. El dispositiu sanitari inclou captures, trampes i seguiment amb drons per detectar animals infectats.
9. Les restriccions afecten almenys 18 municipis. Inclouen limitacions d’accés al medi natural per evitar la propagació del virus.
10. El sector porcí ja nota l’impacte econòmic. Les exportacions han caigut i alguns mercats internacionals han suspès temporalment la compra de porc català.
