Quan acaba una guerra? I com? I on?
Comença en el cor de la gent amb música de pau… lliures ocells volant alt cap aquí, cap allà. I guardant just el capítol de greuges, els teus i els meus…
Les nenes veïnes de la casa de dalt, quatre amb el pare i la mare marxaren a terres de França i el germà petit ja va ésser francès. Sa mare i ma mare eren germanes de llet i amb les anades i tornades que feien recordo el dia que ens van dir “ja no ens tornarem a veure més” i es digueren adeu sense més ni més.
A casa abans no hi havia reixat, era bosc, hort i 3 o 4 camins de cabres i de sacraments i amb la porta oberta a tots els vents, i a la miserable casa que restà després de la guerra començà xino-xano el camí de la pau: es venen els gossos caçadors de l’avi mentre era a la Model, es ven i es torna a comprar la propietat, els soldats regulars del Sud només agafaren 4 conills i no feren cap mal a la Cinta i a les seves tres noies, gràcies a Déu, l’endemà penjaran a la porta un “casa habitada por su dueño”.
Podríem somniar que amb descendents d’aquella gent alguna vegada féssim una feliç sagrada festa amb música i ball i pau… pau… pau, si us plau!