Juliol 2024, matí.
Vet aquí que ara, a ple estiu, com cada any, hem d’omplir La Vall de Vidre que sortirà a primers de setembre. Ja tenim per sort gairebé les 16 pàgines plenes: Els últims problemes de la Buenos Aires. La benvinguda a l’Hemeroteca Digital de La Vall de Vidre. El programa complet de la Festa Major. L’entrevista a la Maria Garrès de Mas Sauró. L’Ex Libris…
Tanmateix, encara no tinc la columna. Què pot escriure la Gertrudis? Sí, se’m fa difícil, en plenes vacances, tornar al món de Vallvidrera, és a dir, al CAP, al Cívic, a la Nabí, als Comerços, al Funicular, al Mercat, al Pantà, a la Parròquia, al Punt Verd, a la Puput… Què puc inventar?
Puc queixar-me de la canícula mortífera del juliol? Consells per evitar la sequera, els incendis? Puc alegrar-me de les pluges torrencials de l’agost…? I sort del pla INUNCAT? També puc fer-me ressò del programa de Festa Major i invitar-vos amb entusiasme a l’última creació (un musical) de la Fontmontina? Ajuda si us plau!
15 de juliol 2024, les 10h del matí.
Sortia del CAP (tot bé) i vaig baixar a la plaça del Cívic. Deserta, només dues nenes (6/7 anys) davant de la font. Reien. Bevien… Corrien una mica més lluny, s’aturaven, s’inclinaven, reien i tornaven a la font. Reien, bevien, corrien una mica…
L’espai era seu, exclusiu. Jo, immòbil, prou lluny d’elles, no em veien, només podia mirar, imaginar i entendre. S’omplien la boca d’aigua, la guardaven i corrien per portar-la a… un sot? que anaven omplint. Què anaven fent? Un bassiot per posar-hi els peus? Un toll on es mirarien? O senzillament veure com a poc a poc la terra s’empassa l’aigua. Un miracle. Gràcies, petites filòsofes!
I per a tots vosaltres “bona tornada al món infinit de Vallvidrera!”