El Tibidabo és el cim més alt de la Serra de Collserola amb els seus 515 m, famós actualment pel seu Parc d’Atraccions i les vistes panoràmiques. El seu nom, segons la teoria popular, ve d’un fragment de l’Evangeli de Sant Mateu en què el Diable porta Jesús a una muntanya alta i li mostra tots els regnes del món dient-li: “Tot això et donaré (tibi dabo en llatí) si m’adores”. Durant el període medieval es coneixia amb el nom de Puig de l’Àliga, i no és fins al segle XVI quan els monjos residents al Monestir de Sant Jeroni, que tenien el convent on avui dia hi ha la benzinera de l’Arrabassada, van començar a anomenar-lo com Tibidabo.
El Puig de l’Àliga també té el seu passat rural. A la banda nord de la muntanya, s’hi estén una vall amb un bosc molt espès on es troben quatre antigues masies. Trobem la primera just sota les atraccions, al final del carrer de cal Totxo; és una casa amb estil de masia i al frontis hi ha pintat el nom que diu Masia Catalana; està construïda en el lloc d’una antiga masia del segle XVII, que va ser renovada al segle XX amb el format actual, però amb prou feines ha estat utilitzada com a masia; al rellotge de sol de la façana s’hi endevina la data de 1917. Aquesta és la masia que està a més alçada de les quatre que descriurem. Aquest carrer de cal Totxo probablement és l’únic carrer de Barcelona on tots els edificis són modernistes excepte la masia que llueix el nom de Masia Catalana, amb una masoveria que avui dia és un habitatge privat.
A partir d’aquí anirem baixant per la vall resseguint la banda nord del fondal de la Budellera. Si seguim el carrer de cal Totxo trobarem un trencall a la dreta que ens mena a la masia de cal Tano; hi ha poques dades, va estar molt de temps semi abandonada, però tot en un plegat s’hi va fer una rentada de cara i rehabilitar els interiors, amb una tanca del tros de bosc de la finca; el lloc és bonic.
Gairebé a baix de tot del fondal trobem la quarta, Can Mandó: és de les poques, tal vegada l’única, que segueix amb conreus i aviram.
Un xic més avall trobem la darrera, Ca n’Estisora, que té molt a prop la font del Canet que raja tot l’any. Per la seva situació és la primera aportació d’aigua per la part nord de la Riera de Vallvidrera. Ca n’Estisora va ser construïda el segle XVII, però gran part de l’edifici actual és del segle XIX. El nom li ve d’un sastre que en va ser propietari al segle XIX. A Ca n’Estisora hi va viure un masover -Juan Comino García- que era un expert en arbres fruiters, feia meravelles empeltant els arbres fruiters, en un sol arbre feia sortir prunes a un costat i pomes a l’altre. És una finca amb molt de regadiu que ve de la Budellera.
Per acabar la història de les masies parlarem de Can Pujades que no era a la zona del Tibidabo, sinó a tocar del Pantà de Vallvidrera. Era una masia molt rica a certa època: en un inventari del 15 d’abril de 1709 dels béns de Vicenç Pujades consta que tenia 80 mujades -1 mujada equival a 4.896,5 m² de terreny- entre conreus i bosc, i el bosc era molt important per fer carbó.
Can Pujades, de propietat municipal des de mitjan segle XX, va ser enderrocada el cinc de maig del 2009 per part de l’Ajuntament, molt a contracor dels llebrencs. En un dia en van tenir prou per esborrar més de 300 anys de la història de Vallvidrera.