A la font les velles pereres, dues com jo i l’altra molt més gibosa, amb branques seques i mortes, brots sense concert, a la bona de Déu hi voltegen un eixam de xicotíssims ocells, mallerengues, pit-roigs… no sé què hi troben, es gronxen en el pecíol de les seques fulles que cauen.
Reviscolaran a la primavera els ocells, segur. la més vella perera, potser… com l’eixam de persones de no massa lluny, desplaçats de casa seva, amunt i avall entre enderrocs amb set i gana i els seus ases de càrrega, petits, clars, bons i com als amos els cauen tots els mals cops del món…
I dia dels morts, de tots els sants i màrtirs del món, tracte i treta, castanyes, panellets, llepolies, fantasmes i bruixes i carbasses.
Carme Rosa Gibernet
Barcelona 24-10-2025
