En els 75 anys de l’Associació de Veïns de Vallvidrera
Llegit per Bibi Lepori i Vanesa Palacios
A. Molt bona nit a tothom.
B. Llebrencs, llebrenques, benvinguts a Vallvidrera. Benvinguts a casa vostra.
A. Nosaltres som…
B. Ei, ei, no cal que ens presentem, si nosaltres no som ningú, bé, en tot cas, nosaltres som tothom.
A. Tens raó. Som tothom qui ha participat de l’associació de veïns.
B. Tothom que l’ha fet créixer, viure i reviure.
A. Tots els noms que surten aquí (assenyala la pantalla on van sortint els noms) són les més de 100 persones que durant aquests 75 anys han format part d’una junta de l’associació.
B. I les que no hi surten, però que també han estat treballant pel barri, lluitant perquè Vallvidrera sigui cada dia una mica millor.
A. Però, anem a pams, tot això com va començar?
B. Doncs aquí, fa 75 anys. Un 10 d’agost de 1950. Aleshores l’associació va iniciar el seu camí gràcies als estiuejants que corrien per la muntanya amb el bon temps i que, a part de vetllar pels seus interessos, ja es mostraven decidits a millorar els serveis del barri!
A. Ja ho pots ben dir… Saps que a la primera reunió de l’associació ja es va demanar transport nocturn a Vallvidrera?
B. Què em dius ara!! Fa 75 anys? I encara estem igual?
A. Sí, realment hi ha temes que em sembla que no se solucionaran fins que no siguem un poble independent…
B. Estàs parlant potser de la remodelació de la Plaça?
A. Però vols fer el favor de callar? No veus que el barri sí que ha canviat durant aquests anys?
B. Tota la raó del món! Si n’hi ha de coses que ha aconseguit aquesta associació a base de plors, lluita, suor, insistència, penitència, resiliència, resistència…
A. (Parlant cap al públic) Ara ve aquell moment en què anem enumerant grans fites i vosaltres responeu amb un “UE!” com si estiguéssim animant un equip de futbol.
B. Vinga, som-hi!
- El bus 111
- El Centre Cívic
- La creació d’una escola pública al barri
- El Centre de Serveis als baixos del mercat
- Integració tarifària al transport públic
- El camp de futbol!
- La supervisió de la millora dels carrers
- La catalogació de la Casa Buenos Aires
- Reduir les mides de la Torre Collserola
- Que el mercat es reconverteixi en un espai obert al barri i a les seves entitats
- La construcció del local social que li vam dir La Llauna!
A. Molt bé, molt bé… deixem-ho que, si no, acabaran les paelles i encara estarem aquí cridant.
B. Sí, ja hi haurà temps d’explicar-ho bé aquesta tardor a tots els altres actes de celebració, estigueu atentes perquè ben aviat us convocarem!
A. Ara que parlaves de la Llauna… te’n recordes com la vam fer?
B. Com vols que ho hagi oblidat, si va ser la llavor de tot! L’any 1979, per construir-la, 200 veïns de Vallvidrera van pagar de la seva butxaca 10.000 pessetes cadascú! Fins a arribar als 2 milions.
A. A més, alguns dels manobres i manetes del barri van ajudar desinteressadament a la seva construcció.
B. Tot un poble disposat a tenir un local propi! Fos com fos! Remant a l’una!
A. Sí, és clar. I destinant el seu temps de forma voluntària!
B. Què em dius ara! Gratis? Sense cobrar? Utilitzant el seu temps lliure?
A. Tal com ho sents. 75 anys de voluntariat. D’hores i hores de reunions, assemblees, consells de barri, trobades amb el conseller de torn, plantades de la regidora del moment…
B. Quin orgull tenir un poble així, i quin orgull tenir un veïnat així!
A. Ja ho pots ben dir. Per això avui els fem aquest homenatge.
B. Llebrencs, llebrenques, mireu al vostre costat, ben segur que hi ha algú que ha format part d’aquesta gran família.
A. Potser vosaltres mateixes també en sou part.
B. I si no, penseu amb qui ja no hi sigui, aquell veí que sempre hi era quan anaven mal dades…
A. O la veïna que després d’aquell discurs va aconseguir convèncer l’alcalde…
B. Aquesta Festa Major va per vosaltres. I aquest aplaudiment també!
A. Així doncs, és hora que Vallvidrera es vesteixi de platí.
B. Preparem-nos per aquests dies d’alegria.
A. Els únics dies de l’any que no hem de tornar en taxi quan s’acaba la festa!
B. Els dies que descobreixes que el veí del quart balla com els àngels!
A. Els dies que per fi acabes parlant amb aquella persona que passeja el gos cada vespre.
B. Els dies que pots donar les gràcies a la veïna que et va salvar d’una mort segura quan un exèrcit de senglars se’t volia cruspir la compra del Crespo.
A. Vallvidrera, avui cap pregoner donarà el tret de sortida sinó que ho farem entre totes. Com sempre ho ha fet l’associació!
B. A la de 3 cridarem ben fort: BONA FESTA MAJOR!
A i B. A la 1, a les 2 i a les 3!
TOTHOM: BONA FESTA MAJOR!
A. I moltes felicitats, Associació de Veïns!
[I si vols contribuir a fer de Vallvidrera un lloc millor; fes-te de l’Associació de Veïns!]