Els “consums” eren uns impostos que es pagaven quan s’introduïen les mercaderies a les ciutats. A les fronteres municipals hi havia unes casetes, generalment de fusta i també d’obra, que eren els burots (fielato en castellà) on s’efectuaven els pagaments.
El 1897 es van instal·lar burots al carrer Constitució i a la carretera de Collblanc (l’Hospitalet de Llobregat) a la cruïlla amb la Riera Blanca, i a la carretera de Can Tunis; també n’hi havia a la carretera de Sarrià a Horta.
A Vallvidrera i a altres indrets de Collserola s’hi van instal·lar diverses casetes de burots. Aquestes instal·lacions es col·locaven en llocs estratègics per controlar el pas de mercaderies que havien de pagar l’impost d’entrada del Vallès a Barcelona. Per la part d’Horta, a prop del parc del Laberint hi havia un camí, avui desaparegut, conegut pel camí a Can Papaps, que era un camí molt transitat a peu, on es va decidir de posar-hi un burot. En aquest camí va passar una anècdota curiosa. Al Cinto, que era la persona encarregada del lloc amb la seva barraqueta, personatge conegut al barri, se li van presentar tres amics caçadors, i un d’ells portava tres perdius mortes, i el Cinto complint les normes de rigor establertes li va dir: “has de pagar per les tres perdius”. Els amics van rondinar una estona i el Cinto els va dir: “dona una perdiu a cadascú i una perdiu per persona no paga res”.
Un dels passos més importants era el de la carretera de l’Arrabassada que estava al cap d’amunt del coll, on hi ha actualment la glorieta que ens indica el desviament de Barcelona-Vallvidrera, Tibidabo, Sant Cugat. En aquest punt ja hi havia un edifici fet d’obra amb un cert estil de masia, avui desapareguda.
L’altre punt era a la plaça de les Basses d’en Barral, que avui té un altre nom –perquè quedi més clar és al final del carrer Mont d’Orsà– on començava el camí de carro de Vallvidrera a Santa Creu d’Olorda. Quan van fer la carretera de Molins de Rei, els burots que hi havia a la plaça de les Basses d’en Barral, van ser traslladats a tocar la masia de Can Cuiàs.
Per la part de les Planes no hi havia cap burot, cosa que era aprofitada d’una manera més o menys periòdica per un pagès de Sant Cugat que per camins de muntanya venia a portar a Vallvidrera i a les Planes vi, patates i al temps del raïm portava el raïm conegut pel nom de pica-poll, fruit de gra petit i molta pell, i d’aquesta manera no pagava l’impost d’entrada a Barcelona.
Els tributs sobre el trànsit de mercaderies venen de molts anys enrere; hi ha notícies que ja a l’antiga Grècia es pagava un dos per cent del valor dels productes que entraven a Atenes; a la Roma clàssica l’impost s’anomenava “dret de portes”. La referència més antiga al nostre país amb el nom de “lleuda” és a Vic, ciutat l’any 889. El 1885 trobem una disposició que el trànsit de mercaderies era permès des de la sortida del sol i es tancava a la posta…
Al desembre del 1962 van ser suprimides les casetes dels burots.
