Banner de la revista amb el perfil de Collserola

“Retorn a Haifa”, de Gassan Kanafani

per

Juanjo Arranz

a

Barcelona: Club Editor, 2024

Gassan Kanafani és considerat com un dels més importants autors palestins alhora que modernitzador de la literatura àrab. Traslladà el seu compromís amb la causa palestina a les seves novel·les i escrits, però també fou un important activista per l’alliberament del seu país. Fou fundador i portaveu del Front Popular per l’Alliberament de Palestina. Va morir assassinat amb la seva neboda arran d’un atemptat amb cotxe bomba organitzat pels serveis secrets d’Israel, el famós Mossad. Abans de morir va escriure un total de cinc llibres de relats, quatre novel·les, tres obres de teatre i tres llibres d’assaig literari.

Ja fa uns anys que Club Editor va publicar dues “nouvelles” de l’autor en un sol volum i en fa un el va reeditar en una gustosa nova edició amb el títol de Retorn a Haifa: seguit d’homes sota el sol. Ara que l’enfrontament entre Israel i Palestina ha tornat a mostrar tota la seva cruesa a partir dels salvatges atacs de Hamas d’octubre de 2023 seguits per l’ocupació genocida israeliana de Gaza, una lectura d’aquests dos textos ens pot ajudar a interpretar algunes claus d’aquest llarg i complicadíssim conflicte.

Retorn a Haifa relata la tornada d’un matrimoni palestí a casa seva 20 anys després de la Nakba, la “catàstrofe” que va expulsar els palestins del seu país. Tornen de forma sobtada per conèixer el seu fill que van haver d’abandonar quan els soldats israelians prenien Haifa. L’autor ens relata amb la mirada d’aquest matrimoni el dolor i l’amargura per la pèrdua del fill i de la pàtria. En canvi, la segona peça del llibre, Homes sota el sol, narra l’epopeia de tres palestins que volen arribar a Kuwait travessant el desert amb l’objectiu de trobar una vida millor. Unes circumstàncies que els deixen en mans de l’avarícia dels passadors clandestins i que dota l’argument d’una lectura de molta actualitat.

Kanafani contrasta dues realitats enfrontades i que semblen irreconciliables: la ràbia i indignació contra l’estrany que ocupa el teu lloc a la teva terra i la sensació que aquest podria ser el teu igual. Com a resultat de la lectura d’aquest contrast el lector pot arribar a una més que probable conclusió: dolor amb més dolor.

Tot i això, l’autor cuida amb el seu estil que l’experiència lectora sigui agradable a pesar de la duresa del contingut: una escriptura directa sense gaires floritures però al mateix temps atractiva i que compleix amb escreix amb l’objectiu de captivar-nos amb l’argument.

Per acabar, res millor que unes paraules del recentment desaparegut autor libanès Elias Khoury: “A Retorn a Haifa veiem el crematori amb els ulls de les víctimes”.