Abans de senglars no se’n veien… quan era petita i malgrat la casa, el jardí i les feixes era tot al mig del bosc, vessant de Collserola.
Quan van arribar a la propietat, no només a cagar-se, sinó a fotre’s els rosers, els plançons de pereres, de pomeres i fotjar per arreu… Omnívors i de bèstia a bèstia i sense embuts haguera agafat de gust l’escopeta de l’avi Julià, excel·lent persona i molt bon caçador.
Amb els porcs amb crits i palmellades fou un combat perdut i decidirem i poguerem posar closa a la masia.
