El Temple Expiatori del Sagrat Cor és una església catòlica romana situada al cim del Tibidabo, catalogada com a bé amb elements d’interès, categoria C. Va ser obra de l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i finalitzada pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal.
A final del segle XIX i davant dels rumors sobre la construcció d’un temple protestant i un hotel casino al cim del Tibidabo, la Junta de Cavallers Catòlics adquirí la propietat dels terrenys i l’any 1886 els cedí a Sant Joan Bosco que es trobava de visita a Barcelona convidat per Dorotea de Chopitea de Villota (1816-1891), mecenes i promotora del projecte. Es concretà llavors la idea de fer un temple dedicat al Sagrat Cor de Jesús, advocació de moda en aquell temps gràcies a l’impuls del papa Pius IX, i seguint la línia del temple construït a Roma pel mateix Giovani Bosco (Sacro Cuore di Gesu) així com del famós Sacré Coeur de París.
Les obres es començaren aquell mateix any i s’hi construí una petita ermita neogòtica. El 1899 amb motiu de l’Exposició Universal s’urbanitzà la carretera de Vallvidrera al Tibidabo i es construí al costat de l’ermita un pavelló d’inspiració mudèjar que servia de mirador. El projecte per a construir un observatori astronòmic finalment es va fer en una cota més baixa (Observatori Fabra).
Mentrestant s’havia constituït la Societat Anònima Tibidabo impulsada pel doctor Salvador Andreu Grau (1841-1928) que el 1901 inaugurà el funicular del Tibidabo. El 28 de desembre de 1902 es col·locà la primera pedra i beneí l’acte el bisbe de Barcelona Salvador Casañas i Pagès. El 1903 es va començar a construir la cripta, i el 1911, coincidint amb la seva inauguració, tingué lloc la declaració com a Temple Nacional pel Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Madrid. Va ser l’antecedent de la consagració d’Espanya al Sagrat Cor de Jesús proclamada pel rei Alfons XIII l’any 1919.
El temple superior fou beneït pel bisbe Modrego durant el XXX Congrés Eucarístic celebrat el 1952 a Barcelona. Les torres s’hi van afegir posteriorment, i el 28 d’octubre de 1961 es va fer la consagració del Temple, coincidint amb la col·locació de l’estàtua del Sagrat Cor damunt de la cúpula. Aquesta obra de Josep Miret (1950) substituí l’original de Frederic Marès, posada el 1935 i destruïda l’any següent durant la Guerra Civil Espanyola. El 29 d’octubre el papa Joan XXIII li concedí el títol de basílica menor.
Descripció arquitectònica del Temple Expiatori del Tibidabo
L’aspecte exterior del conjunt és el d’un recinte emmurallat fet de pedra de Montjuïc, format per dues parts diferents: una cripta inferior i l’església superior coberta amb una cúpula sobre vuit columnes. En aquest sentit, el concepte és similar al que Gaudí va planejar per a la cripta de la colònia Güell o al Santuari de Lorda.
La façana està formada per tres arcs de mig punt sobre columnes inspirades en motius romans, amb un mosaic decorat inicialment amb un mosaic de la Santíssima Trinitat de Daniel Zuloaga destruït el 1936.
La cripta construïda entre 1903 i 1911 és d’estil neobizantí i combina elements neogòtics i classicistes, una decoració propera al modernisme de la façana. Aquesta presenta un timpà ricament ornamentat amb escultures que representen la Mare de Déu de la Mercè, Sant Jordi i Sant Jaume, patrons de Barcelona, de Catalunya i d’Espanya respectivament, realitzades per Alfons Juyol seguint un disseny d’Eusebi Arnau. L’espai interior de la cripta està format per cinc naus separades, els murs i les voltes estan revestits d’alabastre.
El temple superior construït entre 1914 i 1951 és de planta quadrada. L’interior està dividit en tres naus, l’altar esquerre té cinc vitralls dedicats a distintes advocacions marianes del món hispànic: la Mare de Déu d’Antipolo (Filipines), la de Luján (Argentina), l’Assumpció de Guadalupe (Mèxic) i la de la Ciutat del Cobre (Cuba). També formen part de la decoració del temple superior els escuts de tots els països hispans.
“El Templo Expiatorio de España” i el seu contingut iconogràfic reflecteix la ideologia nacionalcatòlica amb la presència, àmpliament esmentada i les dignitats eclesiàstiques, dels Reis Catòlics i Cristòfol Colom.
Els temples expiatoris són erigits perquè es perdonin els pecats comesos contra Déu, els expiatoris nacionalcatólics per aconseguir el perdó de Déu. Barcelona és l’única ciutat del món que té dos temples expiatoris: el Tibidabo i la Sagrada Família! Per tant, Barcelona deu ser una ciutat que no fa massa bondat.