«La ginesta altra vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat».
JOAN MARAGALL
USOS NO MEDICINALS
Les branques de la ginesta s’empren per fer escombres, petits cistells, cordills improvisats (i fins fil de cosir), o per encendre el foc dels forns de llenya, i també (les puntes) es donen a menjar als conills o a les cabres. Les flors serveixen per tenyir la llana i per fer catifes pel Corpus; i també per afegir a les herbes aromàtiques de la ratafia. De les flors se n’extreu un absolut per als perfumistes. La planta és decorativa als jardins i marges del mig de les autovies; pot tornar-se invasora, i aleshores fixar talussos. Mireu-ho a Sant Pere Màrtir! És considerada una espècie mel·lífera. Com a esquer de mosquits es pengen les branques mig socarrimades. El carbó de ginesta era emprat per les bruixes de l’Empordà per iniciar rituals dibuixant a terra figures esotèriques.
USOS MEDICINALS
Tònica cardíaca (infusió molt diluïda en ús intern) que actua sobre els nervis del cor, contra cansament. Actua com afrodisíaca i diürètica (si hi ha càlculs i excés d’albúmina, clorurs i àcid úric a l’orina). Podria ser útil contra alguns tipus de melanoma. Com a coagulant antihemorràgica s’ha emprat contra el verí dels escurçons. En pulmonia, pleuresia o bronquitis es pot prendre i a la vegada aplicar per fora.
L’ungüent (sempre en ús extern) preparat mitjançant maceració en oli (afegint-hi una mica de sal) serveix contra el mal de queixal, petites hemorràgies a les genives, inflamació de la pròstata, mal de ventre, talls, cremades, úlceres, picades d’insectes, edemes als turmells i carn-esqueixats.
Les llavors són vomitives, purgants i tòxiques, però les agafen les formigues. La tavella sol fer un petit espetec quan deixa anar les llavors.
Contra el mal de gola cal respirar el fum de cremar les flors a les brases.
Preparada com si fos una flor de Bach o simplement passejar-se per on n’hi ha molta en flor pot servir quan hi ha desànim, poca continuïtat en els projectes, pessimisme, i quan es desaprofiten les oportunitats.
DOSIFICACIÓ:
Infusió: una culleradeta de cafè de flors per tassa en infusió (10 minuts reposant). Començar amb una tassa per dia i si senta bé ampliar fins a 2 o 3.
Extracte fluid de planta estabilitzat: 1-3 g al dia.
Tintura: 2-8 gotes, 2-3 cops al dia.
TOXICITAT:
A les persones molt debilitades els produeix taquicàrdia, especialment si estan baixes de Potassi per prendre diürètics; i, en dejú, gaire quantitat provoca el vòmit. Està contraindicada si hi ha hipertensió. Si, a més, es pren el sol, la planta pot tornar-se mutagènica. En conills pot arribar a provocar malformacions del paladar.
NOTA: fora de Catalunya hi ha espècies similars molt més tòxiques, com ara la Genista florida.