Les velutines, aquestes vespes que venen de l’Àsia són a l’ordre del dia per Collserola. Sembla que amenacen les nostres abelles que, com tothom ho sap, viuen en un…
RUSC
Rusc, un nom ben agrest, gairebé punxant, a veure què en diu el Corominas.
Rusc ve de Rusca, un mot existent en les llengües d’oïl i d’oc. La rusca és l’escorça de certs arbres, sobretot de l’alzina surera. Rusca ve del llatí gàl·lic i potser té un origen cèltic o precèltic. Del nom de la rusca s’extragué doncs el nom de la casa de les abelles que es feia amb un cilindre d’aquesta escorça (documentat el 1250).
Recordem que els celtes eren pobles que venien de centre Europa i que finalment s’establirien a l’extrem oest d’Europa, així que rusca esdevé:
RUSKL en irlandès; RUSC en còrnic; RUSK en bretó; RUSCO en provençal; RUCHE en francès… i RUSC en català!
Pel que fa a rusca, a part de ser el nom de l’escorça de certs arbres, s’empra també a la Costa Brava per anomenar una persona poc amable, esquerpa: “Aquesta és un tros de rusca!”
Els pobles cèltics, doncs, havien observat que les abelles salvatges feien el niu en el tronc d’arbres morts i buits per dintre. Aleshores, ajudant-se de la rusca de certs arbres els van fabricar un habitatge agradable i les van domesticar per aprofitar-ne la mel que produïen aquells insectes prou dòcils.
Ara, al segle XXI, res d’escorça d’alzina surera, els ruscos són caixes prefabricades de diferents tipus i preus com Layens, Langsthroth o Dedant.
Tanmateix, vull creure que de tant en tant, una reina i les seves seguidores s’escapen i s’amaguen darrere la rusca d’una alzina i no les troben mai més.