Els rats-penats o quiròpters són mamífers voladors i compten al món amb unes 1400 espècies; és a dir, amb una de cada quatre espècies de mamífers. A Catalunya actualment només se’n troben 30 espècies. A Collserola, segons ratpenats.org, podríem trobar-n’hi 9:
- NÒCTUL PETIT (NYCTALUS LEISLERI)
- PIPISTREL·LA COMUNA (PIPISTRELLUS PIPISTRELLUS)
- PIPISTREL·LA DE VORES CLARES (PIPISTRELLUS KUHLII)
- PIPISTREL·LA NANA (PIPISTRELLUS PYGMAEUS)
- RATPENAT CUALLARG (TADARIDA TENIOTIS)
- RATPENAT DE BOSC (BARBASTELLA BARBASTELLUS)
- RATPENAT DE COVA (MINIOPTERUS SCHREIBERSII)
- RATPENAT DE FERRADURA GROS (RHINOLOPHUS FERRUMEQUINUM)
- RATPENAT DELS GRANERS (EPTESICUS SEROTINUS)
Diuen que un ratpenat va desvetllar el rei en Jaume I, qui era dormint dins la tenda de campanya. I gràcies a això va poder repel·lir l’emboscada dels musulmans, que asseguraven aleshores que València seria musulmana mentre hi volessin els ratpenats.
Els ratpenats més que la vista tenen l’oïda molt fina i la fan servir per copsar una imatge del ressò dels crits que emeten. Les arnes han evolucionat atenyent també una oïda molt fina i a més tenint les ales recobertes d’escates que esmorteixen el so, cosa que les fa més difícils de localitzar per part dels ratpenats. Els fems de ratpenat són els millors per fer planters a l’hort. A Malgrat hi ha unes antigues mines de ferro habitades de temps per ratpenats on s’acumula aquesta mena de guano; però ara està prohibit agafar-lo.
Hi ha espècies tropicals de ratpenats frugívors que arriben a pesar 1,2 Kg i tenir una envergadura d’ales d’1,5 metres. Alguns ratpenats tropicals de l’Amèrica central, els anomenats vampirs, si se’ls molesta molt o t’agafen desprevingut dormint a la intempèrie, poden arribar a clavar-te les dents a les cames, llepar la sang i contagiar-te la ràbia o altres virus. Són de sang molt calenta i solen albergar gran quantitat i varietat de virus a la sang. Per altra banda, s’ha detectat la caça de petites aus a gran altura per part de ratpenats que han perseguit la presa fins a gairebé el terra en vol en picat.
La major part dels sons que emeten els ratpenats de Catalunya són molt aguts. I això fa que només els nens i persones amb l’oïda molt fina els puguin sentir. Són mamífers voladors insectívors. En un dia poden cruspir-se més de 3000 mosquits.
MINIOPTERUS SCHREIBERSII
(El ratpenat de Cova, el més interessant de Collserola)
Longitud 48 – 65 mm (cap i cos). Envergadura alar 30 – 35 cm. Pes 9 – 16 g. Pèl dorsal llanut, grisós, i pèl ventral més clar. Cap arrodonit i amb una barbeta. Musell petit; orelles petites, separades i triangulars (de 12 – 13,5 mm de llarg) que no sobresurten per sobre del cap. Color marró granatós.
Es troba a Europa, especialment a les àrees d’influència mediterrània: península hispànica, França, Itàlia, el sud d’Àustria, Eslovàquia, Romania, el Sud-est d’Europa fins a l’Oest de Turquia i el Nord d’Àfrica (Marroc, Algèria i Tunísia). Els refugis es troben tot l’any en coves i mines de grans dimensions. La colònia més gran es troba al sistema càrstic d’Astúries, amb uns 33000 individus.
Solen ocupar les cambres més grans durant l’estiu, i a l’hivern es poden trobar en corredors secundaris. Les colònies de cria es formen a partir de l’abril fins a finals de setembre. En ambients favorables, algunes de les coves més grans les fan servir tot l’any. Les cries neixen de mitjans de juny a juliol i formen grans agrupacions. A Collserola es troba en antigues mines abandonades excavades dins les pissarres bituminoses.
Aquesta espècie pot duu a terme migracions estacionals des dels seus refugis de cria als refugis
d’hivernada, fent servir coves de pas entremig. De mitjana, les distàncies recorregudes són d’uns 40-
100 km, tot i que se n’han registrat a França i Espanya de 422 i 833 km.
Lligats als ambients cavernícoles amplis, això els fa especialment sensibles a l’afluència de visitants a les coves. És famosa, per exemple, la colònia de ratpenats de cova de La Cueva de Ágreda, municipi sorià al peu del Moncayo.
La dieta del ratpenat de cova consta principalment d’insectes no molt robustos, com arnes (80%), libèl·lules i mosques o mosquits. El seu vol és ràpid i molt àgil gràcies a la llarga cua i àmplies ales. Sol evitar la vegetació densa, però se’l pot trobar caçant per sota de la capçada dels arbres, per sobre plans d’aigua, pels marges de vegetació arbustiva i arbòria, o fins i tot al voltant dels llums urbans de nit.
Els crits d’ecolocalització presenten un component quasi constant amb una freqüència de màxima
intensitat al voltant dels 49000-56000 Hz.
D’acord amb la IUCN Red List, aquesta espècie es considera Vulnerable. La seva major
problemàtica és la manca de refugis per l’afluència del turisme de coves, i tot i que s’hagin aplicat
algunes mesures de conservació, la seva població continua minvant.
