Banner de la revista amb el perfil de Collserola
Teatre Vallvidrera

Una certa classe de música

per

Robert R.

a

Comparteix-ho

Potser no sabíeu que aquí a Vallvidrera tenim una agrupació de Gent Gran que, a part de les seves ocupacions, dediquen temps per animar grups de cohesió i unitat. I que malden per liderar iniciatives de millores al barri. Des de fa un temps han trobat una activitat, liderada per la Reis, que contribueix a aquesta cohesió i unitat: s’han descobert com a actrius de teatre. I no han parat fins que s’han sorprès dels seus propis talents i capacitats per arribar a resultats encomiables. Un tast d’això ha estat la seva representació d’ahir anomenada “Una certa classe de música” en la que han participat un bon grup de dones a elMercat.

L’obra tenia dues parts: la primera era una paròdia en la qual una professora d’art i música imparteix la seva classe per Sound Painting, harmonia orquestral d’individualitats ben diferenciades que s’havien d’expressar sense paraules amb només una gestualitat il·luminada per unes boles vermelles al nas que recordaven una pallassada continguda, però que prenia vida en les més variades manifestacions de pantomimes, esbufecs, grinyols i “xirigotes”. La professora amb prou feines amalgamava l’homogeneïtat amb l’heterogeneïtat de les seves produccions. Els girs i les voltes de les alumnes feien preveure que podrien fins i tot esdevenir tombarelles que en el públic ens provocaven temor d’alguna caiguda. No era estrany: en els assajos -poca broma- ja se n’havien produït dos d’importants. Mostra de la valentia d’aquestes dones decidides.

La segona part, titulada “La tempesta de Beethoven”, espectacular representació mímica gestual i de moviment, amb molta llum i un fons musical espaterrant tot servit per uns col·laboradors de elMercat amb mitjans tècnics actuals, que segons sembla van sorprendre el públic i actrius que, per primera vegada, van experimentar grandiositat i magnificència donat que tots els assajos s’havien fet només amb sonoritat de telèfons mòbils.

La calidesa de tracte per part del personal d’aquest mercat, i el mateix acompanyament musical introductori d’en Roger Sans, van proporcionar una acollida delicada al públic, que va ser coronada amb un brindis amb cava ofert per elMercat.