L’Emili va ser tot un personatge, veí de Vallvidrera. Va néixer l’any 1924 al barri de Gràcia, de família obrera. A l’edat de tres anys es va traslladar a Vallvidrera amb la família, on va viure fins a l’any 1945, a la plaça de Vallvidrera núm. 6.
Els seus estudis primaris els va fer al Grup Escolar de Sarrià que havia creat la República i d’on li havia de néixer, més tard, el gust de l’escriptura. Acabada la guerra (1936-1939) va fer l’aprenentatge treballant de flequer a Vallvidrera al forn que es coneixia com “el forn de dalt” i també per Can Llucià, avui desaparegut, al costat de l’Església, i al forn de Les Valencianes al carrer de la Paloma, de Barcelona.
El 1945 va desertar del servei militar i va passar a França. Casat el 1949 a Labastide-Rouiaroux (Tarn) va tenir una filla. Durant vint anys va treballar de teixidor en aquesta mateixa població. Residí durant uns anys a Béziers. Ha publicat diverses obres: “El resplandor universal de una conciencia libre”, “Homenaje a Romain Rolland” Barcelona 1966, a més de poemes i articles a les revistes Umbral (París), Cenit (Tolosa), Conocimiento (Buenos Aires) i Les deux arbres (Montpeller).
La seva obra més important ha estat el llibre titulat “Els fills de la República”, de 390 pàgines on explica la seva estada a Vallvidrera i com es va decidir a escriure’l. Ens diu:
Tot havia de concórrer perquè, entre altres coses, un dia jo escrivís aquest llibre, i per què “Els fills de la República”? No, per cert, com hom podria creure, per motius d’ordre ideològics o partidistes, sinó més bé perquè, històricament, aquest títol situa millor la meva infància en el precís moment que es produeix l’esdeveniment de la Segona República a Catalunya i a Espanya. El respecte a la veritat i fidelitat han estat els meus objectius sempre, però per la claror de l’esperança i de l’entusiasme.
I ho he fet fidel al català que m’ensenyaren els mestres d’aquelles escoles de les quals, jo i tants d’altres, vam ser alumnes i n’hem conservat l’ideal.
En aquest llibre, hi ha moltes pàgines, es pot dir moltíssimes, amb cites i fets de la vida de l’Emili Valls i Puig.
Una de molt interessant és quan explica l’anada a la feina a la Panificadora de Sarrià, indústria que feia pa per a diversos forns.
El dia 26 de gener les tropes d’en Franco entraren a Barcelona:
Com cadascun d’aquells dies que vaig treballar a la Panificadora, me’n vaig anar, costa avall, cap a Sarrià. Del Peu del Funicular fins a la plaça Borràs, encara en plena fosca vaig trobar-me cara a cara amb una sèrie de monstres que semblaven adormits esperant un nou combat. Eren enormes tancs i peces d’artilleria pesants. No vaig sentir la presència d’una sola ànima… Durant uns instants vaig vacil·lar, tornava cap a casa o continuava cap al treball… A les cinc de la matinada ja em trobava a la feina… L’encarregat, el Siset, ens donà l’ordre de treballar normalment. I així ho férem. No havien passat dues hores que a fora al carrer una multitud de gent estava forçant el gran portal amb la intenció d’assaltar la Panificadora. També va córrer la veu que s’estaven assaltant molts magatzems del barri i de tot Barcelona. En Siset hi va intervenir. Des del portal es dirigí a la gent i els digué que no tenien necessitat de forçar el portal, que tinguessin paciència d’esperar que els obrers acabessin la darrera fornada i que acte seguit el pa seria distribuït totalment, però amb ordre. Aquelles paraules tingueren el seu efecte, ja que, pogueren treballar sense cap incident.
Com aquest fet el llibre està ple d’anècdotes d’aquells dies que no s’haurien de repetir mai més, i al pa, pa però amb ordre.
Relats extrets del llibre “Els fills de la República” d’Emili Valls i Puig, Pagès Editors 2000.