Una paraula que últimament envaeix la premsa amb títols plens d’il·lusions i desenganys: “Zelenski s’obre a una treva parcial sota el lideratge de Trump” (5 de març); “Putin recela de la treva que vol Trump” (14 de març); “Netanyahu trenca la treva i provoca més de 400 morts” (19 de març), i un llarg etc.
Treva, una paraula ambigua, de caràcter guerrer o pacífic? A Vallvidrera pot haver-hi guerres i treves? Entre Barris o Carrers? Entitats o Veïns? Qui no ha sentit alguna d’aquestes frases: “Subvencions sí! Però, per a qui…?”; “Fixa’t com els hi arreglen les voreres! I nosaltres, per a l’Ajuntament som quatre desgraciats!”; “Aquests veïns? Ni el bon dia!”
I un llarg etc.
Treva, una paraula que significa –consulto el Pompeu Fabra, sempre concís: “Cessació temporal d’hostilitats entre enemics que estan en guerra, per conveni de llurs caps, especialment si és de llarga durada.” També té un sentit figuratiu: “Cessació temporal d’una lluita, contesa, treball, sofrença”.
Pensem-hi i consultarem el Corominas. D’on ve Treva?
TREVA
“Del fràncic triuwa que significa pacte, més pròpiament fidelitat. Derivat d’un adjectiu que significa fidel. El vocable es troba en un pacte d’armistici entre la Seu d’Urgell i Foix:*
“Nóś, en Poncz bispe d’Urgell, e nóś –per tots les nostres omes, donam treves fermes a vós en Roger comte de Foix.
E nóś en Roger … donam trevas … a vós Sr en Poncz (1244)”.
Ens diu la història que el comte de Foix el 1196 havia atacat i destruït l’aleshores vila de la Seu d’Urgell i saquejat la catedral. No sabem si la treva entre els dos contrincants va ser respectada.
El que sabem és que Treva (Pau i Treva de Déu, Toluges, Rosselló 1027) i Trêve, havien entrat feia segles a les dues llengües.
Treva, m’agrada aquesta paraula. Sé que darrera hi ha “Triumwa” que volia dir en fràncic fidelitat, fidel. És a dir “constant en afecció i lleialtat”. Un gos fidel, uns amics fidels… Per a tota la vida. M’agrada pensar que una treva pot ser un moment de respir entre dues persones, entre dos països, a la recerca d’una conciliació, definitiva. Una Treva és una esperança de Pau.
El fràncic és una llengua germànica parlada pels francs, poble de guerrers que venien de l’Est d’Europa i que a principi de l’era cristiana anaven avançant, envaint territoris on s’establiren: part de l’Alemanya actual i França.
Ja has llegit la resta d’articles del tema?