L’actual estany dels Alous s’ubica a uns 100 m sobre el nivell del mar, a 1 km al SE de l’estació de Rubí-Centre o a uns 200 m al Sud dels tallers dels Ferrocarrils de la Generalitat; i a uns 100 m al NO de l’autopista AP-7. A peu o en bicicleta s’hi pot accedir des de l’estació de l’Hospital General de Catalunya. Caldrà dirigir-se a l’àrea més elevada i de més al Nord de l’esplanada de l’hospital fins a trobar un petit pont sobre les vies del tren. Un cop creuat el pontet caldrà fer uns 300 metres més: trobarem una avinguda que baixa cap a l’esquerra o ponent i que passa per sota l’autopista. Seguint-la arribarem a un pont poc evident on trobarem l’indicador cap a l’estany a la dreta o llevant tot passant després per sota les vies del tren. Abans haurem trobat algunes barreres parcials de formigó que barren el pas als cotxes.
Cap a l’any 1965 la zona amb molt poca vegetació servia per extreure argila per a una bòbila. D’estanys enmig d’argiles blanquinoses n’hi havia quatre, si bé dos eren més grans. Alguns nois s’hi banyaven amb l’uniforme que Déu els va donar, no arribant l’aigua fins més amunt dels malucs. El més espectacular allí eren les capes sedimentàries versicolors (lutites o pelites) d’un dels vessants del voltant: tenien tots i cadascun dels colors possibles, formant una mena de patchwork. Aquests retalls del Burdigalià inferior continental (Miocè inferior), capbussant 12° cap al NW, eren negres, blancs, grocs, verds, blaus o vermellosos. Es veu que en fer l’autopista cap al 1970 tot aquest panorama va desaparèixer. També per aquells anys es va excavar tant aquella àrea argilosa que va sorgir aigua dins i al NO de l’actual gran estany; així que en lloc de quatre estanys en va quedar només un de fins a 9,5 metres de fondària màxima i uns 62000 metres cúbics. Ara a més d’aquesta surgència subterrània l’estany s’alimenta una mica pel torrent homònim. Des de 1970 a 1990 l’estany va ser emprat per abocar-hi deixalles, introduir-hi animals al·lòctons per a pescar com els crancs americans, carpes i peixos black-bass. L’aigua actualment ja no és blavosa com el 1965 sinó verdosa, però ben oxigenada, amb una conductivitat de 811 μs/cm, la qual cosa equival a uns 500 mg de sals per litre (principalment bicarbonats de Ca, Mg). El pH és de 8 i conté pocs nitrats, nitrits o amoníac, pocs fosfats lliures i pocs sulfurs. En tot cas recomanen de no banyar-s’hi.
La zona que engloba els estanys, d’uns 12600 metres quadrats, va ser declarada PEIN el 2001 per la Generalitat. És de propietat l’INCASÒL des de 1990, a cedir a l’ajuntament de Sant Cugat com a zona verda urbana i social. Se n’han fet nombrosos estudis i moltes associacions han esmerçat esforços per a conservar-la i millorar-la. El 2006 l’ajuntament de Sant Cugat va encarregar un estudi de la fauna: ocells, mamífers, rèptils, amfibis, peixos i artròpodes. Hi destacava l’escarabat blau Hoplia coerulea, que és a la llista vermella d’espècies vulnerables. El 2017 es van millorar els accessos i el 2024 s’hi van posar cartells (d’orientatius i d’il·lustratius).
Potser pel que fa a la flora el que destaca més per Setmana Santa sigui la colònia d’Ophrys passionis, una diminuta orquídia rogenca que es troba a la berma superior del terreller del Sud. Els camins s’han anat arranjant, però a algunes zones és difícil d’accedir-hi per culpa de la densitat de la vegetació aquàtica o terrestre. El 2007 hi vaig fer una llista de fins a 160 espècies de plantes medicinals. I aquesta Setmana Santa vaig anar a visitar el Cisco Tomàs, internat a la residència Vitàlia Rubí, ubicada al carrer Marconi 42, sobre mateix el Torrent dels Alous. És una àrea perifèrica de Rubí, amb força afluència de passejants de totes les edats. Llàstima que la limitada mobilitat dels ancians de la residència faci que no puguin sortir a passejar i gaudir dels parcs del voltant de les avingudes o dels camins per sobre el llac.
MÉS INFORMACIÓ: Homs, Elvira. «L’estany dels Alous. Un espai humit de Sant Cugat del Vallès». GAUSAC. Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès: núm. 11, pàg. 91-98 (1997). https://raco.cat/index.php/GAUSAC/article/view/372623.
