Enguany és el centenari de la mort de Gaudí, el genial arquitecte que, si hagués de ser recordat per una única obra, aquesta hauria de ser sense cap mena de dubte la catedral del segle XXI, la Sagrada Família.
Els orígens els trobem el 1866, quan el llibreter Josep Maria Bocabella funda a Barcelona l’Associació de Devots de Sant Josep, entitat dedicada entre altres qüestions a recaptar fons per a la construcció d’un temple. L’any següent edita la revista El Propagador de la devoción a San José, inspirada en la francesa d’igual nom.
El 1881, Josep Bocabella compra per 172.000 pessetes uns terrenys situats a la zona del Poblet, aleshores una barriada de Sant Martí de Provençals. S’encarrega el projecte a l’arquitecte Francesc de Paula Villar, i el 1882 es posa la primera pedra del futur temple, d’estil neogòtic segons els plànols. Però discrepàncies amb el promotor van portar a la dimissió de Villar, i a cercar un nou arquitecte. El 1883 s’adjudica l’obra a Gaudí, que signa el projecte de la cripta i capella de Sant Josep. S’inaugura el 1885, i serà el primer espai acabat de la basílica que es podrà visitar. 141 anys després, la Sagrada Família és el monument més visitat de l’estat espanyol, amb prop de 5 milions de turistes anuals.
El 1909 ja és una atracció de turisme religiós, tot i la poca obra realitzada. L’abril d’aquell any s’organitza la primera peregrinació josefina al temple de la Sagrada Família de l’associació bilbaïna de devots de Sant Josep. També serà la primera visita col·lectiva al temple en construcció, segons la crònica del Propagador. Més de dos-cents pelegrins s’apunten al viatge. De camí visitaran el Pilar de Saragossa, i un cop a Barcelona, faran excursions a Manresa i Montserrat. A la nostra ciutat visitaran les obres del temple en construcció i, com no podia faltar, pujaran a la nostra muntanya, a la que accedeixen amb tramvia i funicular.
A la capelleta del cim del Tibidabo oiran missa. En acabar baixaran a peu fins a Vallvidrera per la carena, per fer gana per dinar. Donar menjar per dues-centes persones no és tasca fàcil, i en Vicens Saurí, amo de l’hotel de Ambos Mundos de Barcelona, on s’estan els pelegrins, organitza el repartiment d’aquests pels diferents establiments hotelers de Vallvidrera. Segons la crònica, “Los dueños de los hoteles de Vallvidrera no pudieron esmerarse más con los peregrinos, todos se mostraron satisfechísimos del excelente confort, ovacionando a la junta organitzadora por el grandioso éxito de esta excursión”. L’hotel Buenos Aires va ser un dels llocs on van refer forces, com ho proven les fotos d’aquell dia.
Aquell 1909, Collserola també va veure la visita d’una altra excursió col·lectiva, la dels esperantistes que venien al congrés a celebrar a Barcelona el juliol, recollida en uns Vitralls anteriors.
Encara que Antoni Gaudí no té cap edifici construït al nucli de Vallvidrera, hi ha un lligam directe. En Manel Vicens, propietari de la casa d’estiueig al costat de can Trampa, serà el que encarregarà a Gaudí la seva primera obra modernista, la casa Vicens del carrer de les Carolines de Gràcia. Uns Vitralls de juny de 2018 en parlen d’aquesta altra casa Vicens de Vallvidrera. Convertida en l’hotel Sant Jordi a la mort del propietari, serà després casino i teatre de la colònia d’estiuejants, i finalment serà enderrocada per construir-hi l’actual bloc de pisos.
Moltes de les cases d’estiueig a Vallvidrera es van construir en el període modernista. Exemples d’aquesta tendència arquitectònica són la colònia Busquets, la casa Buenos Aires, la Vil·la Paula, les cases Sansalvador, Pelfort, can Sissí, Eulàlia Sauró i les estacions del funicular. Al peu d’aquest, les torres Castanyer i la casa Manuel Dolcet, la primera seu de l’escola Eina, obra de Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí. A l’altre banda de la muntanya, i del mateix Rubió, els safarejos de l’inacabat sanatori tuberculós, al barri del mateix nom de les Planes.
Foto de portada: Missa a la capella del Tibidabo.
