La situació actual del brot de pesta porcina a Collserola ha dut a prohibir les activitats de lleure al parc i a limitar-ne els accessos. Al mateix temps, s’han pres mesures per reduir la població de senglars; algunes declaracions de càrrecs polítics fins i tot parlaven de l’eliminació total dels exemplars.
Aquesta eliminació física dels animals no s’explica amb detall, per no ferir la sensibilitat de la població, però sembla que es duu a terme mitjançant captures amb trampes i també amb la col·laboració de caçadors, que, suposo, fan ús de les seves armes. Per això darrer ha calgut aixecar la prohibició de caçar en tot el parc natural de Collserola, una mesura vigent des del 1985 arran dels fets que ara explicarem.
Cap a finals de 1983 es va estendre la por entre els veïns de Vallvidrera que vivien a tocar del bosc, pels trets de caçadors que se sentien de nit, molt a prop de les cases. Al matí trobaven impactes de perdigons a les façanes i, fins i tot, un veí va rebre una perdigonada al braç mentre treballava a l’hort, a causa d’un tret perdut destinat a algun porc senglar, animals que començaven a veure’s per aquells verals.
El president de l’Associació de Veïns d’aleshores, Joan de Haro, va fer unes declaracions al diari El Noticiero Universal queixant-se del perill d’aquestes batudes il·legals fetes a pocs metres de les cases. Segons es desprèn dels articles publicats als diaris, aleshores era legal caçar per Collserola —amb llicència, això sí— però només els dijous, diumenges i festius, en horari diürn. Els caçadors que molestaven els veïns hi acudien de nit i de matinada, quan els senglars són més actius. Preparaven trampes en forma de bassals de gasoil que atreien els animals per la forta olor del combustible, en el qual es refreguen per impregnar-se el pelatge i combatre els paràsits. Els caçadors els esperaven amagats a prop d’aquestes trampes i els podien caçar amb facilitat.
La foto que acompanyava l’article recollia el moment en què tres senglars, dos adults i un cadell, caminaven per la muntanya. L’aspecte que presentaven no encaixa amb el dels senglars que estem acostumats a veure ara. Aquells semblen més escanyolits. És per l’encreuament amb espècies exòtiques o és que els actuals estan més ben alimentats?
L’article acabava amb la pregunta de Joan de Haro: «Haurà de produir-se algun accident fatal perquè es posi remei a aquesta situació?».
El Consell del Districte de Sarrià-Sant Gervasi va reaccionar proposant prohibir la caça en tot el municipi barceloní. Aquesta mesura havia de fer-la efectiva la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, que és qui tenia les competències en la matèria. Amb la declaració de “Zona de Seguretat” es prohibiria la caça no sols en les zones lliures, sinó també en dos vedats particulars que encara hi havia aleshores: el de la fàbrica Sanson, a Santa Creu d’Olorde, i el vedat de Sant Just Desvern. El maig d’aquell any, l’Ajuntament de Barcelona, presidit per Pasqual Maragall, va sol·licitar a la Generalitat aquesta declaració i la prohibició de caçar.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, amb la resolució del 15 d’abril de 1985, va declarar formalment com a “Zona de Seguretat” tot el terme municipal de Barcelona. La mesura també afectava terrenys forestals d’altres municipis de la serra, com Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola, Molins de Rei, Sant Just Desvern i el Papiol, on s’establien limitacions similars per garantir la seguretat de les persones.
Això suposava la prohibició de l’ús d’armes de foc per a la caça, ja que es tracta d’espais on el pas de persones o la presència d’habitatges fan que l’activitat cinegètica sigui perillosa. Aquesta prohibició ha estat vigent fins ara, quan s’ha aixecat, temporalment suposo, per eliminar la població de senglars.
Un cop quedi controlat el brot de pesta porcina, es reintroduiran els senglars a Collserola, com s’ha fet amb l’os bru?
