Durant el mes de gener d’aquest 2024 es va saber la notícia: La comunalitat urbana de Sarrià-Vallvidrera serà una realitat. El projecte va ser presentat a primers de desembre i la resolució ha estat favorable per la candidatura presentada des de les entitats del territori. L’entitat sol·licitant ha estat la Casa Orlandai, i s’hi ha presentat de la ma del Mercat Cultural de Vallvidrera, el diari el Jardí, l’Associació Veïnal de Sarrià, el Centre d’Acollida Assis, la cooperativa d’habitatge Torrent Viu, la Taula d’Entitats de Sarrià, el Teatre de Sarrià, la fundació Claror i el CAP de Sarrià. Totes elles juntes conformaran el comitè activador de la comunalitat.
El concepte de comunalitat urbana és nou per a tothom, ja que no existeixen precedents, ni a nivell autonòmic, ni estatal, ni europeu, i planteja un canvi de paradigma important respecte a experiències passades, a nivell metodològic, d’objectius i de governança. Una genealogia del concepte podria passar per «Cooperation Jackson», un projecte d’enxarxament de treball cooperatiu impulsat per l’administració que es desenvolupa a Jackson, Missisipi, des de l’any 2014 i que alhora s’inspira en el projecte de la cooperativa Mondragon, d’Euskadi, amb molts més anys d’història. A banda d’aquesta herència, el concepte s’impregna de la cultura de l’ecosistema politico-administratiu català, un territori que és, a nivell estatal, referent en matèria d’economia social i solidària i cooperativisme així com de les lluites per l’habitatge, el dret a la ciutat i els bens comuns.
Una experiència similar que ens pot servir de referència per entendre les comunalitats podrien ser els plans d’Acció Comunitària, projectes públics que exploren formes de relació publico-comunitària a l’hora de coordinar els serveis públics i les entitats dels barris per tal de combatre la exclusió social. A diferència d’aquests, el programa de les comunalitats s’impulsa des del Departament de Treball i no des de les àrees d’afers socials, i planteja una col·laboració publico-comunitària en l’àmbit de la promoció econòmica i no de l’assistència social.
El projecte de Comunalitats Urbanes és una de les tres línies estratègiques de la Direcció General d’Economia Social i Solidària de la Generalitat. Les altres dues línies estratègiques són els Projectes Singulars, una línia de subvencions per a projectes de l’economia social i solidaria, i la Xarxa d’Ateneus Cooperatius, espais de dinamització del sector.
En concret, el programa de Comunalitats Urbanes és un programa engegat l’any 2022 amb l’objectiu de «dinamitzar les xarxes d’economies locals des de la perspectiva del dret a la ciutat i de l’economia social i solidària». La idea és la d’impulsar les xarxes de suport mutu existents als territoris, el teixit associatiu i els projectes cooperatius per a que esdevinguin motors d’una economia que, allunyada de l’esquema capitalista, aconsegueixi fixar al territori estructures i processo econòmics que aportin valor de forma democràtica i horitzontal, generin espais de feina i reforcin les xarxes de solidaritat veïnal. La metodologia és la de donar subvencions a projectes d’àmbit territorial que aglutinin al seu voltant entitats a la cerca de sinergies relacionals que permetin desplegar, des de l’autoorganització, tot un programa de serveis orientats a la comunitat de que formen part. L’objectiu és que l’estructura comunitària que es generi durant els dos anys que dura el programa assoleixi l’autosuficiència econòmica i aconsegueixi la permanència com a bé comú del territori.
La governança dels projectes de comunalitats també plantegen conceptes innovadors: Donat que la subvenció no s’atorga a una entitat en concret sinó a un projecte comunal, les bases de la subvenció imposen un sistema de governança obert a la participació de la xarxa d’entitats del territori i del veïnat. L’òrgan de participació és l’assemblea comunitària, espai format per les activadores i obert a totes les entitats del territori que vulguin adherir-s’hi. És per això que, a banda de les entitats activadores, grup motor del projecte, i de l’equip tècnic que es contracti, les comunalitats reconeixen al figura de les entitats participants, entitats que participen a l’assemblea i donen suport de forma activa a les activitats de la comunalitat sense participar del pressupost. En aquest grup trobem, per al cas que ens ocupa, la Cooperativa Can Pujades o l’Associació de Veïns Mont d’Orsà – Vallvidrera.
El programa atorga subvencions de al voltant de 300.000 euros per projecte, repartits arreu del territori català, fins a un total, en aquesta última convocatòria, de 25. A Barcelona també existeixen les comunalitats de Sants, Sant Andreu, Nou Barris i Ciutat Vella. Cada projecte defineix de forma autònoma les seves línies estratègiques en funció del context en que es desenvolupen i de la idiosincràsia pròpia de cada territori, comunitat i economia. En concret, el projecte de la Comunalitat Sarrià-Vallvidrera s’articularà al voltant de 6 eixos: La cultura comunitària, la transició ecològica, salut i economia de cures, ocupació, economia social i solidària, i habitatge. Els projectes disposen de dos anys per desplegar el seu programa i assolir els indicadors marcats per la convocatòria.
Xerrant amb persones de les entitats involucrades en el projecte de la Comunalitat Sarrià-Vallvidrera ens expliquen que el projecte tot just comença i encara és difícil predir quins projectes concrets es duran a terme. Ara per ara, s’estan fent les primeres trobades entre les entitats participants per tal d’aterrar idees i definir projectes i es planteja convocar una assemblea oberta a tot el veïnat de cara al març per tal de donar a conèixer el projecte i convidar a la participació de tothom. El que si tenen clar és que el projecte ha de permetre transformar el que avui dia és un treball associatiu de «petits comitès» en un espai de participació vertebrat i coordinat on la participació coral de les entitats dels dos barris permeti compartir recursos per tal de multiplicar l’abast i la potència dels projectes comunitaris del districte.