L’Ajuntament aprova els canvis urbanístics que han de garantir el futur de la Casa Buenos Aires com a equipament públic
Després d’un canvi de govern, una impugnació i un llarg hivern pendents dels moviments de l’Ajuntament de Barcelona, per fi el ple municipal va aprovar, el passat 31 de gener, la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM), el pas necessari per resoldre els defectes de forma que posaven en risc la conversió de la Casa Buenos Aires en un equipament públic.
La mesura, que va rebre el suport del PSC, Junts, Comuns i ERC, busca protegir patrimonialment l’edifici i consolidar-ne la titularitat pública. Ara, el tràmit tan sols ha de ser validat per la subcomissió d’Urbanisme de la Generalitat i es podrà considerar, definitivament, aprovat.
Com hem arribat fins aquí? De l’ocupació de l’espai al recurs per defectes de forma
La nova i previsiblement definitiva modificació del planejament respon a una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que en va anul·lar l’anterior. La modificació anul·lada, impulsada pel govern d’Ada Colau el 2020, va ser recorreguda pels Pares Paüls, els antics propietaris de l’immoble, per mitjà de London Private Company, l’empresa que volia enderrocar-lo i construir-hi un hotel de luxe, argumentant defectes de forma en el procés d’expropiació. En aquell moment, l’objectiu d’aquesta modificació de l’Ajuntament era evitar que l’immoble, construït el 1886, d’estil modernista i ocupat pel jovent de Collserola en defensa del patrimoni comunitari, fos enderrocat i es convertís en un hotel de luxe a mans d’un fons d’inversió privat.
Cal recordar que el col·lectiu de joves encara arrossega la sentència que els va condemnar a pagar més de 65.000 euros per haver defensat la protecció arquitectònica de l’espai.
El veïnat vol que es tingui present la gent jove i la gent gran, dos col·lectius vulnerables dels barris de muntanya de Barcelona
Amb la nova modificació, l’Ajuntament defineix l’edifici com a “equipament dotacional assistencial”, ara sota la gestió, si res no canvia, de l’àrea de Drets Socials. Tanmateix, aquesta definició genera preocupació entre bona part del veïnat, que reclama que l’espai es destini també a habitatge per a la gent gran i els joves del barri, dos dels col·lectius especialment vulnerables als barris de muntanya. Si bé el projecte inicial preveia la construcció de 37 pisos socials, la nova formulació no els menciona explícitament.
El president de l’associació de veïns de Vallvidrera, Joan Pujol, va manifestar al TOT Barcelona la voluntat del veïnat d’obrir un procés de debat amb el consistori per concretar els usos de l’espai i garantir la presència d’habitatge social. En aquesta línia, diversos grups municipals han subratllat la importància de preservar l’edifici com a part del patrimoni històric i social de la ciutat.
El tràmit actual és un pas clau per reforçar jurídicament l’expropiació i evitar que la propietat pugui recuperar l’immoble. Un cop la Generalitat doni el vistiplau definitiu, cosa que podria passar al llarg d’aquest mes de març, la Casa Buenos Aires quedarà plenament integrada al sistema d’equipaments públics de Barcelona, tot i que encara queda pendent definir-ne els usos concrets i establir un calendari per a la seva rehabilitació i posada en funcionament.
Foto: Albert Garcia / El País