Era un dijous 18 de juliol quan les veïnes del carrer Mont d’Orsà tornaven a veure passar el cotxe patrulla de la guàrdia urbana per enèsim cop –ja van més de deu dies que el veuen passar fent ronda–. Qui gosa pertorbar la calma de les tardes d’estiu on la calor tot ho ensopeix i res d’interessant s’espera? Què passa als carrers de Vallvidrera? Què és aquesta remor de gent que s’enfila carrer amunt des d’allà la plaça?
Tot comença amb una pancarta penjada a un balcó al carrer de l’Alcalde Miralles a primers de juliol que diu “Si l’Ajuntament no respon, les veïnes ens aixequem. Reokupem la Buenos Aires. Falten 18 dies!”. El 18 anirà baixant, d’un en un, dia rere dia, marcant el ritme d’un compte enrere. A les xarxes socials un manifest i una convocatòria signada per la major part de les entitats veïnals i culturals del territori, des de les associacions de veïns i veïnes, fins al
Grup Muntanyenc de Collserola. Un clam comú i compartit per tothom: La Buenos Aires es
queda al barri.
Era un dijous 18 de juliol quan les veïnes dels barris de muntanya vam tornar a sortir al carrer. Després d’un any a l’espera ens vam fartar. Al juliol del 2023 una sentència judicial invalidava el canvi de planejament amb què es va justificar l’expropiació de la Casa Buenos Aires per un defecte de forma després d’una estratègia judicial molt agressiva per part dels Pares Pauls i London Private Company, els antics propietaris de l’edifici i promotors del projecte d’hotel de luxe. Un revés judicial, però de fàcil esmena que l’Ajuntament hagués hagut de resoldre amb facilitat i celeritat si hagués tingut el més mínim respecte als anys de lluita que les veïnes hem hagut de liderar, des que l’any 2019 es dona la primera okupació
per tal d’aturar l’aleshores imminent enderrocament de l’edifici modernista. Ho vam fer aleshores i ho vam tornar a fer enguany, perquè l’història es repeteix i de nou és la gent qui ha d’organitzar-se per resoldre allò que el consistori no sap, o no vol gestionar.
Finalment, i sota la pressió d’aquesta nova campanya, des del districte se’ns va convocar a una reunió on ens van demanar confiança i convivència, i ens van assegurar que hi estaven treballant. L’endemà sortia als mitjans: l’Ajuntament presentarà una nova proposta de modificació urbanística a l’octubre per tal de resoldre la situació. Ho celebrem, però no ens en refiem, són ja massa cops que l’Ajuntament s’adorm, o fa com qui sent ploure, així que decidim continuar amb la convocatòria, una mica per recordar als polítics que som moltes les que no volem veure l’edifici perdut, una mica per celebrar que, per fi, sembla que alguna cosa es mou.
Era un dijous 18 de juliol quan l’Ajuntament va decidir blindar la casa amb dues patrulles del cos d’antiavalots de la guàrdia urbana. Un edifici buit des de fa més de 4 anys, en un barri on l’accés a l’habitatge és prohibitiu, en especial per a la gent gran i els joves. Un edifici modernista catalogat i amb més de 100 anys d’història que envelleix a marxes forçades pel desús i la desídia. Un edifici que ha estat casa de la comunitat i que avui roman tapiat. En resum, l’organització veïnal va tornar a salvar la Casa Buenos Aires d’un destí funest, però això encara no s’ha acabat, seguim lluitant i no descansarem fins que hi tornem a entrar!
