Banner de la revista amb el perfil de Collserola

“Antonio Machado a Barcelona (1938-39)”

per

Juanjo Arranz

a

Machado, Antonio, Antonio Machado a Barcelona (1938-39): articles a La Vanguardia, Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2021.

Antonio Machado, no només va ser un dels més grans poetes en llengua castellana. Va destacar també per la seva defensa sense matisos de la República Espanyola i els valors que aquesta encarnava. Machado va voler mantenir-se al país fins que tot estigués perdut, donant un exemple de fidelitat i alçada intel·lectual envejable i difícil de veure als nostres dies.

Antonio Machado arriba a Barcelona durant la primavera del 1938, viu a l’Hotel Majestic del Passeig de Gràcia menys d’un mes i després s’allotja a la Torre Castanyer de Sant Gervasi durant uns vuit mesos. En aquest període escriu un total de 29 articles per a La Vanguardia.

Aquest llibre és un recull dels articles que el poeta va escriure a la nostra ciutat per a aquest diari, en aquell moment col·lectivitzat i confiscat a la família Godó des de l’aixecament feixista del 18 de juliol del 1936. L’Ajuntament de Barcelona el va editar amb motiu de l’adhesió del mateix a la Red de Ciudades Machadianas. Els articles són de caràcter plenament polític i de denúncia de la situació bèl·lica a l’Estat Espanyol, però deixen clar que l’autor és un dominador de la llengua castellana i en aquest sentit tenen el seu valor literari per la seva preciosa prosa.

Aquesta denúncia política se centra bàsicament a identificar i fer palesa la traïció de les democràcies europees (sobretot França i Anglaterra) que es van amagar darrere la falsedat del no intervencionisme que el poeta no deixa de criticar amb molt dolor, desesperança i desil·lusió. Aquesta inhibició del conflicte contrasta, segons Machado, amb la invasió descarada dels exèrcits d’Alemanya i Itàlia donant suport al bàndol facciós.

A banda, els articles també recullen algunes transcripcions de discursos, al·locucions de ràdio i intervencions del poeta, ja força malalt i desmillorat. Trobem, per tant, amb la lectura dels articles un testimoni de primera mà del que la guerra va significar emocionalment i políticament per a Machado, però també un avís del que passaria poc després a Europa per la covardia dels seus polítics en enfrontar-se al feixisme internacional que va fer de la Guerra Civil un laboratori dels seus plans posteriors. Una lliçó, i no voldria ser catastrofista ni pamfletari, que semblem oblidar força anys després al no aïllar políticament a la nova extrema dreta que sorgeix amb força a tot el món.

Un detall gràfic que fa que el llibre sigui atractiu a banda del contingut, són els encapçalaments de cada article amb una reproducció parcial dels originals publicats a La Vanguardia, reforçant el valor històric de l’edició.

El poeta va marxar de Barcelona pel camí de l’exili el 22 de gener del 1939, amb les tropes de Franco a les portes de la ciutat que van entrar només quatre dies després. Va morir a la població francesa de Cotlliure el 22 de febrer, just un mes després. La seva tomba és des d’aleshores un lloc de trobada i memòria de l’assaig republicà i democràtic que el feixisme va estroncar.

El seu germà José va trobar un tros de paper arrugat a la butxaca de l’abric d’Antonio Machado: “Estos días azules y este sol de la infancia”. El seu darrer pensament va ser per la lírica i no per la guerra. Tota una declaració d’intencions.