Vam rebre aquesta carta en nom dels fills de la Mercè Vicens Serrano.
La Vall de Vidre s’uneix al condol de la família i amics.
El passat 27 de maig, ens va deixar Mercè Vicens Serrano. Empordanesa de naixement, arriba a Vallvidrera el 1950 originàriament com a estiuejant a l’antic Hotel Panorama i, amb el temps, va acabar vivint un bon grapat d’anys a la plaça de Vallvidrera amb el pare, en Joan Fornos.
Els fills de la Mercè.
Amant de la natura i amb una exemplar sociabilitat, va formar-nos als fills amb gran dosi d’amor i respecte per la gent i l’entorn llebrenc. Als quatre fills ens va ajudar a aprendre a caminar per Vallvidrera, aconseguint que, amb el pas del temps, alguns acabessin vivint-hi i es comprometessin activament en la vida del Barri, tarannà que s’ha transmès també a gran part de les seves netes i nets.
Per a la mare, també àvia, besàvia, veïna, i amiga, Vallvidrera sempre ha estat en el seu cor, emocionant-se cada vegada que, ja de gran, passava pels seus carrers i places amb el cotxe amb algú de la família. Sabem, i ens consta, que molta gent de Vallvidrera la va apreciar i fins i tot estimar.
Després de cent un anys molt ben viscuts, d’una manera serena i amorosa, ens va dir adeu, un adeu que la seva família guardarà per sempre viu i entre nosaltres.
“Ai, boscos de Vallvidrera, quines sentors li heu donat sempre!”… vola alt, Mercè!…
