TEORIA INVERSEMBLANT: Alguns creuen que «Vallvidrera» ve de l’abundància de la planta a la contrada.
USOS NO MEDICINALS: L’aigua de bullir la planta, per aigualir la llet/ Les fulles, per netejar els vidres o els
estris d’aram/ La cendra, rica en nitrat potàssic, per afegir al vidre fos i millorar-ne la qualitat/ La planta, per fer esponjoses i delicioses les truites (d’ou).
USOS MEDICINALS
Per a DIOSCÒRIDES (segle I), la planta és astringent i refrigerant. S’aplica en erisipeles, cremades, ganglis inflamats i callositats. Contra l’erisipela i els herpes cal aplicar el suc de la planta amb blanc de plom: 2PbCO 3 ·Pb(OH) 2 [tòxic, substituïble per òxid de Zinc]. El suc, barrejat amb greix de boc, s’empra contra el poagre. També convé als qui tenen tos cronificada. En gargarismes convé als qui pateixen d’amigdalitis. Contra l’otitis és millor barrejar-lo amb oli de roses.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), és planta regida per Mercuri. La massa de mel amb la planta va bé contra la tos i l’asma. El suc (100 g) és un bon remei contra els càlculs renals i l’anúria. També es pot aplicar en ènema contra lumbàlgia, mal de ventre, o disúria; o pel mateix va bé la planta escalfada sobre una llosa amb vi moscatell i aplicada al ventre. La decocció (beguda) alleuja els dolors de la matriu i fa venir la regla. També lleva les obstruccions al fetge, ronyons o melsa. En gargarismes va bé contra el mal de coll. El suc mantingut a la boca alleuja el mal de queixal. El destil·lat aquós de la planta (amb sucre) neteja la pell de pigues, impureses, taques, cremades, barbs, o llúpies. El suc ficat a l’oïda lleva els acúfens i el dolor de l’otitis. Contra els petits tumors calents i les cremades (o escaldades) va bé aquest destil·lat aplicat en compreses. El suc, amb oli de roses i blanc de plom [tòxic, substituïble per òxid de Zinc], neteja les nafres al cap dels nens, a la vegada que ajuda a fer que no els caiguin els cabells. El mateix s’aplica a les hemorroides. Barrejat amb greix de boc, va bé contra la gota i el poagre. Contra les fístules va bé el suc amb una mica de sal. El suc escalfat aplicat a les ferides verdes les cura en tres dies. Contra la tendinitis o contusions s’aplica la pasta feta amb el suc i malves, bullint-ho en vi, segonet de blat, farina de fesols i una mica d’oli. El suc clarificat i bullit fins a consistència de xarop amb mel, evita, pres al matí, la hidropesia.
Recapitulant, actualment s’empra en els següents supòsits: abscessos profunds després d’operacions quirúrgiques (en cataplasma)/ amenorrea/ amigdalitis / anèmia/ anorèxia/ anúria/ arenilla als ronyons/ asma (+ mel + llimona)/ bronquitis (+ mel + llimona)/ càlculs biliars/ càlculs renals/ calor/ càncer (HeLa)/ candidiasi (extracte amb acetona)/ catarro / cistitis/ colesterol alt/ còlic nefrític/ contusions/ cremades/ cucs intestinals/ dermatitis/ diabetis/ diarrea vírica/ dismenorrea/ disúria/ eclàmpsia: 80 g de suc/ edemes/ escarlatina/ esquerdes als mugrons/ estomatitis/ faringitis/ febre / ferides putrefactes o verdes/ fissures anals/ fístules/ furóncols/ ganglis inflamats/ gonorrea/ gota/ grip intestinal/ hemorroides/ hepatitis/ herpes / hipertensió/ infecció d’orina/ infertilitat sexual/ lepra/ lumbàlgia/ mal de cap/ mal de coll (cataplasma)/ mal d’estómac/ mal de panxa/ mal de queixal/ mala circulació/ manca d’intel·ligència (bany general en nens)/ metritis/ nerviosisme/ obesitat/ oligúria/ otitis/ picades d’insectes/ picors/ pielonefritis/ pigues/ poagre (+ greix)/ postpart/ prostatitis/ psoriasis/ pulmonia (ús extern)/ reuma/ tendinitis/ tinya/ tos seca/ triglicèrids alts/ uretritis/ urticària/ vaginitis/ xantomes/ xarampió.
[Contra infeccions o malalties greus cal fer servir la maceració alcohòlica o encara millor l’extracte farmacèutic fet amb hexà)].
Als gossos que tenen dermatitis amb picor els convé menjar les fulles. També els va bé beure l’aigua de bullir la planta amb cua de cavall, a més d’aplicar-la a la zona afectada. I els convé beure’n la infusió quan tenen càlculs a la bufeta de l’orina o als ronyons.
IMPORTANT: hi ha persones al·lèrgiques a la Parietària que poden passar-ho molt malament si en respiren el pol·len.
Més informació aquí.