Antonio Scurati ha escrit una monumental obra de cinc volums i de quasi 3000 pàgines que conformen el mosaic d’un episodi que marcà la història mundial al segle XX: l’ascens i caiguda del feixisme a Itàlia. A partir d’un treball de documentació ingent i amb la figura de Benito Mussolini com a protagonista, l’autor ha aconseguit una obra fonamental de la literatura italiana contemporània.
- Scurati, Antonio, M, el hijo del siglo, Barcelona: Alfaguara, 2020.
- Scurati, Antonio, M, el hijo de la providencia, Barcelona: Alfaguara, 2021
- Scuratti, Antonio, M, los últimos días de Europa, Barcelona: Alfaguara, 2023
- Scurati, Antonio, M, la hora del destino, Barcelona: Alfaguara, 2024.
- Scurati, Antonio, M, el fin y el principio, Barcelona: Alfaguara, 2026.
El primer volum, M, el hjio del siglo, descriu com un Mussolini exsocialista i el seu Partit Nacional Feixista arriben al poder. Aquest partit, creat a partir d’una altra organització, els Fasci di Combattimento, aconsegueix fer pujar al govern al seu líder a partir de la demostració de força que va ser la Marxa sobre Roma. Un cop instal·lats i darrere de tota una violenta història d’atacs als seus enemics (especialment els socialistes) inicien el camí per convertir-se en un règim de partit únic. Crec que si s’ha d’escollir un dels llibres de tots cinc a qui ni li sedueixi la idea de submergir-se en una lectura tan extensa, aquest hauria de ser l’escollit. Per ser el primer de la història, sí, però també per ser el més interessant de tots des de l’òptica de la forma narrativa com de l’argument.
A M, el hijo de la providencia, assistim al procés personalista pel qual el Duce vol fondre la seva figura amb la història del seu país. No li tremolarà la mà per posar ordre entre les guerres caïnites dels seus seguidors, per atacar a la cada cop més feble oposició i per fer de la feixista una doctrina amb cada vegada més seguidors al seu país però també a la resta d’Europa. A Alemanya un jove Adolf Hitler el pren com a referència política.
S’ha acabat la Guerra Civil Espanyola i Europa s’encamina de forma inexorable cap a un nou conflicte bèl·lic mundial. Aquest és l’escenari de M, los últimos días de Europa. El feixisme italià s’atreveix a dictar lleis de puresa racial i un Mussolini doblegat acaba pactant amb l’Alemanya nazi.
A M, la hora del destino, llegim com Itàlia entra de ple en la Segona Guerra Mundial i com el règim feixista s’aboca cap a un final molt llunyà de l’esperança de retornar al passat imperial de Roma i de repartir-se el botí de la victòria.
Per últim M, el fin y el principio ens descriu l’ascens i la caiguda de la República Social Italiana, règim titella de l’Alemanya nazi. Un final ple de repressió, traïcions i molta sang. Inclosa la del mateix Duce que acaba penjat de cap per avall en una plaça de Milà.
Aquestes magnífiques novel·les són un fresc històric únic que, trufat per la vida de Mussolini i altres hipnòtics secundaris, es llegeix amb veritable voracitat. És molt difícil tancar un dels llibres sense voler continuar amb el següent tot i conèixer el patètic final. Serveixen per entendre un moment fonamental de la nostra història, però també per identificar els paral·lelismes amb el moment polític actual.
