Arran de la publicació d’un article a La Vall de Vidre sobre la transformació de la Model, jo, Aurora Bosch Dia, veïna de Vallvidrera durant 60 anys, vaig obrir la carpeta del meu pare amb més de 200 dibuixos a tinta i llapis del seu captiveri, plens d’humanisme al meu record.
Germán Bosch Sanans (1889-1975), el meu pare, va estar a la presó per la repressió política del franquisme entre 1939 i 1942. Ningú hi era per delicte de sang. En tornar a veure els dibuixos, reconec la seva mirada, mestre al traç quan capta el batec de l’instant.
En aquests dibuixos és viva la profunditat dels seus ulls, el seu esperit d’artista. Fill de la Vila de Gràcia, era escultor, forjador, pintor, músic, escura-xemeneies.
A la presó va aconseguir eines que guardava gelosament al doble fons d’una caixa destinada a una altra cosa, i amb les quals treballava ferro, fusta o el material que li caigués a les mans.
Les imatges que trio són una ínfima mostra del corpus complet, però alhora contenen la facultat d’endevinar sempre quelcom més intens en la feina del meu pare, encara que només sigui una petita part.
Recordo el dia que el vaig visitar, petita com era, sobre els braços de la meva mare.
Li vaig lliurar un confit a través de la xarxa de filferro que ens separava… Sí, recordo això.
Vallvidrera, 15 d’octubre de 2024
Aurora Bosch Dia