La lectura de la segona edició actualitzada del llibre La sisena flota a Barcelona, de La Campana (2024) m’ha permès descobrir la història de l’escola Stella Maris, una experiència educativa singular que ja l’any 2014 va ser objecte d’un article a Tot Barcelona i que també apareix referenciada al llibre de Jacquet, Bouza i Tapia, El Peu del Funicular de Vallvidrera. Aquesta escola és un dels exemples que l’obra utilitza per il·lustrar la presència i la influència de la flota nord-americana a la ciutat.
En un context de gran misèria, els mariners de la Sisena Flota van impulsar diverses iniciatives benèfiques. Després de conèixer un frare caputxí que feia classes en una barraca, la tripulació del vaixell USS Aucilla va organitzar col·lectes per construir una escola, amb el suport de la parròquia de Sant Joan de la Creu. Durant més d’una dècada, els mariners hi van aportar recursos i aliments del programa d’ajuda alimentària, fins que l’escola va deixar de funcionar a inicis dels anys setanta a causa d’uns aiguats.
El llibre analitza el període 1951-1987 i es clou amb l’atemptat de Sant Esteve contra l’USA Mediterranean Fleet Center, que va causar un mort i quatre ferits i va provocar la suspensió de les visites de la flota en considerar-se Barcelona una ciutat perillosa.
L’arribada de la flota el 1951 és comparada amb la dels Reis Mags: els mariners repartien joguines i llaminadures als infants, organitzaven visites als vaixells i participaven en una intensa propaganda nord-americana. En l’Espanya de la postguerra, la flota va representar un turisme singular, amb una forta despesa en oci, serveis i consum.
Els mariners van introduir nous productes, modes i costums: Sant Valentí, esports com el beisbol o el voleibol, el jazz, els encenedors Zippo, els plats combinats o els pantalons femenins. El llibre descriu una vida quotidiana marcada per la misèria, però també per una gran permissivitat, en un ambient sorprenentment poc racista, especialment al Barri Xino. L’autor distingeix dues etapes: abans i després del Vietnam, quan apareixen la violència, l’heroïna i una segregació més elevada.
L’obra també analitza les relacions entre el règim franquista i els Estats Units, especialment pel que fa a la llibertat religiosa i als vincles personals de Franco amb els presidents americans. Finalment, destaca la penetració cultural nord-americana amb exemples com la Coca-Cola o l’arribada de les grans cadenes de menjar ràpid. El llibre esdevé així un testimoni valuós de la influència dels EUA i de l’ambivalent relació que van mantenir amb Espanya.
Comentari del llibre fet per Lourdes Viladomiu el desembre de 2025.
